ÀMBITS DE L’EDUCACIÓ:
- Pensament: S’ha de reflexionar sobre els mètodes aportats al llarg de la historia de la pedagogia i de l’educació, però sempre innovant (canviar la manera de treballar) tenint en compte les necessitats que comporten els canvis en la societat i el context, els recursos de la societat que hi ha, etc. Però les innovacions venen de fora de l’escola, és a dir, la incorporació de l’educació en la salut en les escoles com a conseqüència de la necessitat vista en la societat actual. De la mateixa manera que passa amb les tecnologies, que necessiten ser ensenyades a les escoles ja que a la societat són necessàries. Per tant, falla el sistema pedagògic ja que hi ha innovacions però no renovació pedagògica.
- Decisió: Duta a terme per les administracions
- Acció: Duta a terme pels mestres
I el que s’ha d’aconseguir és lligar els tres àmbits per a aconseguir una educació de qualitat.
Els mestres han de renovar tot allò aportat anteriorment per experts, portant-los a la pràctica
amb una lectura actualitzada (la impremta utilitzada per a fer una revista escolar, etc. )
Montessori fa pedagogia científica per crear les condicions perquè l’Infant es pugui
desenvolupar ell mateix. Aquest plantejament és molt genètic. En la seva pràctica espera el
moment llindar de maduració per a que aprengui a fer allò i deixar-lo fer a ell, però seguint-lo,
creant unes condicions concretes. Desenvolupament natural del nen.
Decroly és molt més social i cultural. Defensa la globalització, la observació, l’expressió...
establint els passos d’un mètode organitzatiu, un camí d’aprenentatge.
Freinet fa un sistema pedagògic (Teixidó) perquè ell té en compte la societat en la que està i incorpora les novetats del món en el que viu. Sistema escolar integrat en una societat.
· ENTORN SOCIAL-CULTURAL AMBIENTAL:
Model de mediació. És un sistema pedagògic que ha d’estar ben compensat, només que falli un dels processos, es desfà el circuit i per tant el sistema falla.
El més important és el procés d’interacció que es fa entre el professor i l’alumne. El currículum també és molt important, però el més important són els dos intermediaris (el que transmet el coneixement i el que la rep). És a dir, cóm es transmet i qui ho fa. El mestre ha de conèixer els alumnes, i segons el professor processi la informació del comportament de l’alumne (música que escolta, interessos...), el mateix mestre es comportarà d’una manera o d’una altre (saber que dir per a aconseguir que els alumnes estudiïn, parlar sobre temes que pugin interessar, etc). El mestre ha de comportar-se per a produir un canvi en el comportament dels alumnes, motivar-los.
Cadascú ha de trobar una cultura personal, no la de masses. La cultura de masses és bàsica ja que és la ubicació en la que es troba cada individu. Però dins d’aquesta cultura, cada persona ha d’escollir la seva manera de ser, les seves aficions...
La democràcia política i econòmica, dels marges de decisió que un tingui que decideixi el que fa.
Els dos motors del sistema són els mestres i els alumnes. El mestre és una unitat psicofísica d’equilibri personal i sociocultural. Ha de ser una persona equilibrada i racional, no ha de deixar portar-se pels impulsos i les emocions o sentiments.
L’alumne també és una unitat psicofísica que està en una societat i una cultural. És en procés de construcció i per tant ens hem d’assegurar de que vagi aprenent entre l’estabilitat i la desestabilitat.
És important l’educació emocional, ja que la voluntat d’aprendre és de tipus reflectiu, no emocional. El mestre ha de crear motivació i si el professor està convençut del que ensenya, transmetrà a l’alumne la mateixa actitud. És possible que si la mateixa família de l’alumne també tingui aquesta actitud contribueixi, si és el contrari al professor li serà més difícil.
La pràctica reflexiva en equip humà professional.
ANTECEDENTS:
L’escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992)
És l’escola activa de 1889 (UK)
30 punts de l’Escola Nova de Ferrière el 1913
Freinet va fer l’Escola Modenra de les Tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps,dissenyant el programari pedagògic.
Avui hem d’incorporar els sistemes i els continguts de comunicació de masses que hi ha la societat. Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells), etc. Però sense entrar en modes, noves tendències o consumisme.
CORRESPONSABILITAT EDUCATIVA
És necessària la cooperació entre família i escola, però també tota la societat. I avui especialment els mitjans de comunicació.
D’aquí surt la idea del Pacte per la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya
La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009, estableix la obligació amb el compromís educatiu per part de tots els ciutadans.
Per tant, serà imprescindible una actuació conjunta d’aquests pilars educatius si volem eliminar el fracàs escolar i aconseguir l’èxit i la qualitat d’aprenentatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario