El sistema educatiu vigent actualment a Espanya és l'anomenada LOE 2006 (Llei Orgànica d'Educació). Dins d'aquest mateix sistema, trobem un subsistema escola de Catalunya regit per la LEC 2009 (Llei d'Educació de Catalunya).
Aquest sistema català deriva de l'Estatut d'Autonòmia (1979) que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional.
Ambdós lleis es basen en atorgar als centres educatius un cert grau d'autonomia, en els espectes directius, en marcar una avaluació obligatoria de mestres, directors i alumnes, i en la supervisió.
Segons l'establert en les lleis vigents actualment a Espanya, els centres educatius disposen d'autonomia/responsavieness, és a dir, capacitat de donar resposta, de decidir sense necessitat de recorrer a ningú més. Com més resposanbilitat s'ha de donar més comptes de rendiment/accountability.
Autonomia en els àmbits pedagogics, organitzatiu (horaris, espais, fer teoria o pràctica, fer departaments de matèries, organitzar els cursos...), de gestió de recursos humans (al sistema públic el director no pot escullir els professors; però el decret d'autonomia de 2010 de Catalunya permet que el director de l'escola esculli els professors) i materials/recursos econòmics (cada vegada es dona més llibertat per a decidir que es fa amb els diners, sense necessitat de passar un control exhaustiu del Consell Escolar.). És a dir, que aquesta autonomia que es concedeix als centres escolars, es manté sempre dins dels màrges establerts per la Constitució i les Lleis Educatives, i per tant, cumplint amb el currículum establert.
"L'Administració educativa ha de respectar i donar suport a l'exercici de l'autonomia dels centres educatius, en el marc de l'ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l'ordenament." Article 3 D102/2010
En la meva opinió, l'autonomia dels centres educatius és una característica fonamental per a la millora dels centres educatius, augmentant la qualitat i la competivitat de l'educació.
Però per a que aquesta autonomia sigui beneficiosa per als centres, és necessari que aquests assumeixin les responsabilitats pertinents. És a dir, caldrà definir els objectius educatius del centre, planificar una estratèfia per assolir aquests i els recursos dels que es disposa.
Per tant, el nivell de compromís i implicació amb l'entorn social, cultural, polític i econòmic que les escoles adoptin serà el punt de referència per a l'eficàcia o no d'aquesta autonomia.
AVALUACIÓ EDUCATIVA
Per a dur a terme les avaluacions educatives en els centres, s'estableix un sistema de valoracions per a determinar si aquests són eficaços o no.
1. Alumne: Interès, rendiment, nivell i creativitat
2. Grup-classe:
3. Ensenyament-aprenentatge
4. Organització:
5. Equip professional
6. Centre educatiu
Aquesta avaluació del centre es divideix en tres parts: la interna, consistent en una autoavaluació; la externa tècnica, és a dir, les inspeccions; i la social, part on el consell ecolar format per mestres, pares, institucions com l'Ajuntament... avaluen el centre des d'una perspectiva subjectiva, sense una càrrega tècnica.
Pel que fa a l'avaluació del sistema, aquesta es pot dur a terme també a partir de proves amb mostres dela població, indicadors, estandarditzades, qüestionaris, etc.
Com veiem en aquest exemple de model integral d'avaluació del sistema, encaminat a aconseguir en primer lloc l'eficiència, és a dir el valor afegit, i a continuació l'eficàcia.
Pel que fa a l’avaluació del sistema educatiu a Espanya, des del curs escolar 1996-1997, l’Institut Nacional de Qualitat i Evolució va desenvolupar una valoració del sistema en quant a resultats acadèmics, plans d’estudi, funcionament dels centres, perfil professional i relacions amb la societat.
European Foundation Quality Management
La Fundació Europea per a la gestió de la Qualitat (1988) és una fundació que tenia com a objectiu, en la seva fundació, increment l'eficàcia i l'eficiència de les companyies més importants d'Europa.
A partir d'aquesta fundació, es va crear el model EFQM com a sistema per a avaluar la qualitat de les organitzacions i empreses. Aquest sistema es basa en el conceptes de lideratge, processos i resultats clau.
Des del meu punt de vista, l'aparició d'una fundació com la EFQM era totalment necessària tenint en compte el dinamisme de la societat actual en la que vivim. La societat està plena de canvis, els mateixos que es reflecteixen en el sistema educatiu que hauria d'adaptar-se de manera coherent a l'entorn i al context que l'envolta. I per a que aquests canvis es portin a terme de manera eficient, és necessari un control de la calitat.
Per avaluar analitzant indicadors o variables:
- Entrada: el context i els recursos/inversions.
- Procés: els serveis, la gestió i direcció i els agents o docents.
- Producte: Són els resultats, beneficiaris i grups d’interès.
A Espanya s'estableix l’avaluació contínua dels alumnes el 1970, i l’avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa (1984).
Mentre que a Catalunya s'estableix l'avaluació dels centres (interna, externa i del sistema) el 1997; i el 2001 les proves de Cb10 i Cb14.
En el cas de l'escola Riera de Ribes el seu programa escolar es basa en l'atenció inclusvia de la diversitat, l'obertura de l'escola a les famílies per a facilitar la cooperació d'aquestes amb el centre i la integració dels sabers centrada en l'individu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario