ACTIVITAT 13 PORTAFOLIS...

...Una imatge i una cançó o  tema musical que il·lustri la Postmodernitat front a la Modernitat

La cançó Thriller de Michael Jackson ha estat durant molt de temps un referent per a la música i per als videoclips. Però a més a més, també il·lustra perfectament el canvi en la mentalitat de la societat de l’època. És a dir que Michael Jackson i les seves cançons i vídeos com Black or White o Beat it, podrien ser considerats com a impulsors a la transformació de la societat postmoderna, promovent la rebel·lia contra les rígides normes imposades per la mateixa societat, reprimida durant molts anys.

Per exemple, en el vídeo de Black or White es rebel·la ballant de manera sensual i provocativa, i trencant els vidres d’un cotxe. Aquest mateix fet comportaria, dies després de la publicació del vídeo, una onada de vandalisme duta a terme per seguidors seus, protestant contra les normes i la passivitat de la societat davant el sistema. 

ACTIVITAT 24 PORTAFOLIS...

...Explora, descriu i explica una de les escoles suggerides o una altra que coneguis que ha iniciat un efectiu canvi de model que pot incorporar TIC i MCM en la seva organització.

L’escola L’Horitzó, és un clar exemple d’escola que ha basat sempre el seu sistema educatiu en relació amb la societat i la relació entre aquesta i els nens.

Amb la globalització, l’escola troba imprescindible un treball que exigeix màxim respecte al nen i un treball continu i profund, per a entendre una societat molt complexa i de constants canvis.

És per aquest motiu que des de l’any 1981 les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) són treballades a l’escola, considerant-les eines bàsiques per a la integració total dels individus a la societat. Aquestes tecnologies són treballades des dels 3 anys, però sense fer servei de aules d’informàtica, sinó amb activitats com la Robòtica o l’Intranet.                            El projecte de Robòtica consisteix en controlar el comportament d’una màquina. Aquesta activitat afavoreix que els alumnes tinguin una visió de les tecnologies de control, que després podran aplicar a altres treballs o a casos amb els que es trobin a la seva vida. 

Jo considero un gran avenç, i molt important, la incorporació de les TIC a les escoles ja que és fonamental per a tots els nens saber dominar les noves tecnologies que seran part de la seva vida, no només estudiantil o professional.

Però a la vegada, hi veig un problema pel que fa a l’ampli ventall d’escoles que incorporen aquestes eines de manera molt diferent. Per exemple, aquelles escoles que tenen uns recursos escassos i que no es poden permetre ordinadors suficients per a tots els seus alumnes; aquelles en que els professors no són capaços d’idear activitats que siguin realment profitoses pels alumnes; o aquelles escoles que per sort es poden permetre una bona dotació tecnològica i a la vegada utilitzar-ho de manera correcta de cara a l’aprenentatge dels nens.

La basant no econòmica d’aquest problema, podria solucionar-se fàcilment amb una més bona preparació dels mestres pel que fa a l’àmbit de les TIC, ensenyant-los recursos per a poder desenvolupar pràctiques adequades per a nens que s’estan desenvolupant en una societat dirigida per les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. 

TEMA 13: CENTRES AMB SISTEMA PEDAGÒGIC PROPI

Cada centre ha de ser un sistema en el marc de l’autonomia de centres.

La institució escola és una realització pedagògica amb bases científiques exposades per la neurociència, la psicologia i la sociologia;  però la pedagogia no es explicar, sinó que es basa en el disseny i la invenció del sistema (Freinet inventava per exemple la impremta perquè els nens composessin les lletres, Skiner instrucció programada etc.); organització comú (administració, economia, gestió personal). Per tant, és un sistema amb consistència interna i adequació externa al context on es realitza.

Cal tenir present:

-       Aportacions dels sistemes pedagògics del segle XX

-       Marc de la política i legislació en una societat. Hi ha d’haver un marc legal, però no reprimir-ho tot.

-       Necessitats generals dels ciutadans.

-       Necessitats particulars de grups socials o d’alumnes

Cal tenir un model mental clar:

-       Model explicatiu de l’aprenentatge com a medicació cultural, tenir el model que es vol aplicar totalment clar.

COMUNITATS D'APRENENTATGE

Les comunitats d’aprenentatge apareixen com a comunitats on hi ha la necessitat d’un aprenentatge educatiu amb la finalitat única d’assolir un coneixement o unes capacitats que es creuen necessàries a nivell comunitari.

Per tant, són una alternativa socioeducativa per a aquelles persones amb problemes o dificultats per a accedir a l’educació per raons de desigualtat socioeconòmica, i que provoquen que l’individu no es desenvolupi de la millor manera possible. Aquestes diferencies no poden resoldre’s només des de l’escola, sinó que s’han de solucionar partint de la cooperació de tota la comunitat, les administracions, etc. Amb l’objectiu de l’èxit escolar.

Alguns dels seus antecedents són el School Delevopment Program, el Acceletereted Schools Project; o el Sucess for All. 

Per a crear una comunitat d’aprenentatge, s’estableixen diferents fases:

1.      Construir una comunitat d’aprenentatge

1.1.            Sensibilitzar a la comunitat de que dins de la mateixa societat hi ha individus amb diferents condicions socials, polítiques i econòmiques, i que únicament per aquesta raó uns arribaran a un nivell d’estudis i de vida, i els altres no.

1.2.            Presa de decisions sobre un canvi

1.3.            El canvi es converteix en una utopia

1.4.            Establir prioritats

1.5.            Planificar a partir de quines característiques es construeix la comunitat

2.      Consolidar la comunitat

2.1.            Investigació

2.2.            Formació

Així doncs, les comunitats d’aprenentatge són un gran model a seguir per a arribar a l’èxit acadèmic i per a reduir el fracàs escolar, gran problema de la nostre societat. Però perquè això sigui possible és necessària la col·laboració de mestres, alumnes, famílies i context social.

A més de les ajudes per part de les administracions, fomentant aquestes comunitats ja sigui amb recursos econòmics o no. Però la crisis actual en la que es troba el món occidental, ha privat de nou aquests avenços de l’educació. 

fPROJECTE EDUCATIU INSTITUCIONAL

El Projectiu Educatiu de Ciutat constitueix el context escolar idoni i ideal per a la consecució d’una comunitat d’Aprenentatge. Aquest pla ha d’haver estat elaborat per els serveis educatius, entitats, associacions, l’ajuntament, etc. 

I per a que aquest sigui consistent a de respondre a les següents qüestions:

1.      Analitzar el context

2.      Definir la seva identitat

3.      Finalitat i objectius educatius

4.      Estructura organitzativa

5.      Funcionament efectiu

L’objectiu principal d’aquests plans és ajudar a l’estudiant, i per aquest motiu totes les activitats que porti a terme demanar una implicació de l’individu.

PROGRAMA APRENDRE A CASA (Home Schooling)

 Sistema consistent en educar els nens exclusivament en el context familiar o en cercles més amplis, però sempre fora de les institucions escolars tant públiques com privades.

 A Espanya no està permès, però en els últims anys hi ha diverses campanyes que defensen tirar endavant aquest projecte, ja que a molts altres països com els Estats Units o Argentina, s’ha consolidat des de fa anys com una pràctica habitual. 

Arguments a favor:

-       En casos en els que els alumnes tinguin una gran capacitat intel·lectual els pares poden considerar que a l’escola els seus fills s’avorririen, provocant d’aquesta manera una desmotivació per a l’aprenentatge i perjudicant d’aquesta manera a la seva formació.

-       La manera d’aprendre és més dinàmica i amb menys pressió.

En canvi, com a arguments en contra podem trobar la falta de preparació dels pares a l’hora d’ensenyar continguts curriculars i essencials als seus fills. 

Jo considero el Home Schooling un sistema positiu per els infants, tot i que en el nostre país aquest sigui considerat un delicte. Moltes són les evidencies que ens demostren la seva efectivitat, i poques les que diuen el contrari. Això sí, sempre i quant aquest aprenentatge no provoqui una limitació en quant a la socialització d’aquests nens. És a dir, que aquest ensenyament a casa s’ha de complementar en tot moment amb reunions entre altres individus que practiquen aquest sistema per a facilitar les relacions socials amb altres nens i no només amb adults. 

ACTIVITAT 22 PORTAFOLIS: PISA 2009

Tal i com hem exposat en el tema anterior del blog, tant la Llei Orgànica d’Educació del 2006 com la Llei d’Educació de Catalunya del 2009 estableixen la obligació de tots els centres educatius de sotmetre’s a avaluació.

Un d’aquests sistemes d’avaluació que es duen a terme és l’Informe Pisa (Informe del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants). Aquest es basa en l’anàlisi del rendiment dels estudiants a partir d’uns exàmens mundials que es realitzen cada tres anys i que tenen la finalitat de valorar internacionalment tots els alumnes escolaritzats.

El mètode de realització d’aquests exàmens és sempre el mateix. Avaluació d’alumnes de 15 anys, sense tenir en compte un nivell escolar específic, en les àries de competència lectora, matemàtiques i ciències naturals. Per tant, aquest informe no analitza els programes escolars nacionals, sinó que revisa els coneixements, les aptituds i les competències individuals de cada alumne per al seu benestar social, polític, cultural i econòmic, amb l’objectiu de descriure la situació de l’educació escolar dels països i promoure la seva millora.

Pel que fa a la revisió PISA de l’any 2009, es van analitzar les capacitats de comprensió lectora en format electrònic, encaminant l’educació cap a una nova era dominada per les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Aquest informe torna a deixar en evidència que Espanya no aconsegueix arribar a la mitja dels països desenvolupats, tot i haver fet una remuntada de 20 punts respecte l’informe anterior del 2006. Tot i que aquesta distància no és abismal, el problema és l’estancament en el que ha caigut Espanya en els darrers anys, en els que no ha progressat notòriament.

Pel que fa a les Comunitats Autònomes a la part superior de la llista trobem a Castella i Lleó, Madrid i Catalunya, mentre que els pitjors resultats van ser per Andalusia, Balears i Canàries.

Finlàndia i Corea del Sud, per altra banda, van ser els dos països capdavanters de la llista. Els resultats de Finlàndia són conseqüència, segons els experts, de l’autonomia de les escoles i de la gran qualitat i nivell dels professors, escollits entre els millors estudiants universitaris.

En aquest vídeo, podem veure les Declaracions del president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu durant la presentació de l'Informe PISA 2009

ACTIVITAT 21 PORTAFOLIS: Fer escola, fer classe. Selecciona i comenta amb relació al què hem estudiat : principi, tensió, referent

El principi número 1 de l'article de Philippe Meirieu, Fer escola, fer classe, defensa que l'escola no és només un servei, sinó que és una institució encarregada d'educar, formar i socialitzar als individus de manera formal i partint d’uns valors i objectius determinats comuns, complementant l'educació natural dels altres agents socialitzadors, les famílies i els mitjans de comunicació.

Així doncs, l'escola ha d'impartir una educació basada en la qualitat, l'equitat i l'excel·lència tal i com queda reflectit en la Llei d'Educació de Catalunya del 2009 i en la fita número 16 dels punts de referència per a la pràctica dins de l'aula de l'article fer escola, fer aula. El mestre, per tant, té el deure d'exigir l'execució de les activitats escolars amb qualitat, com a mitjà per a aconseguir el ple desenvolupament d'un mateix.

Però tot i això, en la feina del mestre sempre hi haurà tensions que dificultin l’execució de la seva tasca. Per exemple, el deure de crear obstinadament les millors condicions possibles perquè l'alumne tingui llibertat d'aprenentatge, buscant el terme mig entre la llibertat i l'educabilitat, i superant les opinions constants dels adults en contrast amb la impotència del mestre.

ACTIVITAT 20 PORTAFOLIS: Llengua i escola

En els últims anys, la globalització a la que ha desembocat el món actual, la societat caracteritzada per la seva diversitat cultural i lingüística, en la que comunicar-se ha esdevingut una de les necessitat prioritàries per a la cohesió, ha fet imprescindible el domini de més d’una llengua. Aquesta llengua ha estat en la majoria de casos l’anglès, que s’ha convertit en un referent internacional.

Per aquest motiu, l’ensenyament plurilingüe s’ha convertit en un dels objectius principals de l’educació ja que contribueix a la formació integral de l’alumnat i fomenten la cohesió entre cultures.

A Catalunya la majoria d’alumnes de les escoles catalanes són bilingües, és a dir, que dominen a la perfecció tant el català com el castellà. Però en els darrers anys s’ha considerat fonamental també l’aprenentatge d’una tercera llengua, l’anglès i/o el francès.

És per a aquest motiu que la Unió Europea du a terme diferents projectes que impulsin aquest objectiu. Com per exemple el Concurs Plurilingüe organitzat pel MEP (Model Parlament Europeu) que es va dur a terme a finals d’any, i que proposava un debat d’actualitat sobre la situació de les llengües al món actual. Debat realitzat en diverses llengües, demostrant així la competència en l’àmbit lingüístic de molts alumnes d’arreu d’Europa. 

En algunes escoles, com per exemple l’escola L’Horitzó de Barcelona, inclouen en el seu programa educatiu, ja des de fa uns anys, la llengua alemanya, considerant-la com una de les llengües més fortes i amb més futur actualment. 

TEMA 12: LA PEDAGOGIA COM A SISTEMA (Educació Comunicactiva)

ÀMBITS DE L’EDUCACIÓ:

-      Pensament: S’ha de reflexionar sobre els mètodes aportats al llarg de la historia de la pedagogia i de l’educació, però sempre innovant (canviar la manera de treballar) tenint en compte les necessitats que comporten els canvis en la societat i el context, els recursos de la societat que hi ha, etc. Però les innovacions venen de fora de l’escola, és a dir, la incorporació de l’educació en la salut en les escoles com a conseqüència de la necessitat vista en la societat actual. De la mateixa manera que passa amb les tecnologies, que necessiten ser ensenyades a les escoles ja que a la societat són necessàries. Per tant, falla el sistema pedagògic ja que hi ha innovacions però no renovació pedagògica.

-       Decisió: Duta a terme per les administracions

-       Acció: Duta a terme pels mestres

I el que s’ha d’aconseguir és lligar els tres àmbits per a aconseguir una educació de qualitat.

Els mestres han de renovar tot allò aportat anteriorment per experts, portant-los a la pràctica

amb una lectura actualitzada (la impremta utilitzada per a fer una revista escolar, etc. )

Montessori fa pedagogia científica per crear les condicions perquè l’Infant es pugui

desenvolupar ell mateix. Aquest plantejament és molt genètic. En la seva pràctica espera el

moment llindar de maduració per a que aprengui a fer allò i deixar-lo fer a ell, però seguint-lo, 

creant unes condicions concretes. Desenvolupament natural del nen.

Decroly és molt més social i cultural. Defensa la globalització, la observació, l’expressió...

establint els passos d’un mètode organitzatiu, un camí d’aprenentatge.

Freinet fa un sistema pedagògic (Teixidó) perquè ell té en compte la societat en la que està i incorpora les novetats del món en el que viu. Sistema escolar integrat en una societat. 

·   ENTORN SOCIAL-CULTURAL AMBIENTAL:

Model de mediació.  És un sistema pedagògic que ha d’estar ben compensat, només que falli un dels processos, es desfà el circuit i per tant el sistema falla.

El més important és el procés d’interacció que es fa entre el professor i l’alumne. El currículum també és molt important, però el més important són els dos intermediaris (el que transmet el coneixement i el que la rep). És a dir, cóm es transmet i qui ho fa. El mestre ha de conèixer els alumnes, i segons el professor processi la informació del comportament de l’alumne (música que escolta, interessos...),  el mateix mestre es comportarà d’una manera o d’una altre (saber que dir per a aconseguir que els alumnes estudiïn, parlar sobre temes que pugin interessar, etc). El mestre ha de comportar-se per a produir un canvi en el comportament dels alumnes, motivar-los. 

Cadascú ha de trobar una cultura personal, no la de masses.  La cultura de masses és bàsica ja que és la ubicació en la que es troba cada individu. Però dins d’aquesta cultura, cada persona ha d’escollir la seva manera de ser, les seves aficions...

La democràcia política i econòmica, dels marges de decisió que un tingui que decideixi el que fa. 

Els dos motors del sistema són els mestres i els alumnes. El mestre és una unitat psicofísica d’equilibri personal i sociocultural. Ha de ser una persona equilibrada i racional, no ha de deixar portar-se pels impulsos i les emocions o sentiments.

L’alumne també és una unitat psicofísica que està en una societat i una cultural. És en procés de construcció i per tant ens hem d’assegurar de que vagi aprenent entre l’estabilitat i la desestabilitat.

És important l’educació emocional, ja que la voluntat d’aprendre és de tipus reflectiu, no emocional. El mestre ha de crear motivació i si el professor està convençut del que ensenya, transmetrà a l’alumne la mateixa actitud. És possible que si la mateixa família de l’alumne també tingui aquesta actitud contribueixi, si és el contrari al professor li serà més difícil.

La pràctica reflexiva en equip humà professional. 

ANTECEDENTS:

L’escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992)

És l’escola activa de 1889 (UK)

30 punts de l’Escola Nova de Ferrière el 1913

Freinet va fer l’Escola Modenra de les Tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps,dissenyant el programari pedagògic.

Avui hem d’incorporar els sistemes i els continguts de comunicació de masses que hi ha la societat. Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells),  etc. Però sense entrar en modes, noves tendències o consumisme.

CORRESPONSABILITAT EDUCATIVA

És necessària la cooperació entre família i escola, però també tota la societat. I avui especialment els mitjans de comunicació.

D’aquí surt la idea del Pacte per la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009, estableix la obligació amb el compromís educatiu per part de tots els ciutadans. 

Per tant, serà imprescindible una actuació conjunta d’aquests pilars educatius si volem eliminar el fracàs escolar i aconseguir l’èxit i la qualitat d’aprenentatge. 

TEMA 11. ESCOLA INCLUSIVA + Activitat 19 portafolis

Per poder parlar d'inclusió, és necessari entendre el concepte d'exclusió primer. Així doncs, podem definir l'exclusió com el trencament dels llaços socials. 
Aquest terme va aparèixer per primer cop el 1979 en un informe elaborat per Reneé Lenoir, secretari d'Estat de l'època de Shirak, en el que es deia que més del 10%  de la població francesa vivia al marge de la seguretat social pública. Aquest percentatge estava bàsicament format per persones grans, discapacitats i toxicòmans. 
Als anys 80 però, aquest concepte es polititza com a conseqüència d'una gran onada de pobresa que expandeixin pel nord d'Europa, provocant un augment de l'exclusió social. Aquest fet provoca la necessitat de l'aparició de noves polítiques, nous programes socials que tinguessin en compte els sectors més afectats i demacrats de la societat. 


L'exclusió comportarà dues perspectives possibles en quant a la seva concepció. 
Hi ha aquells experts que la senyalen com la causant de la pobresa; mentre que altres defensen que el concepte d'exclusió forma part de la pobresa.


Desigualtats educatives i socials

L’educació s’ha de regir pel principi d’atenció a la diversitat de tots els alumnes sense cap mena de discriminació, i ha de marcar-se com a objectiu la igualtat d’oportunitats per a tots els individus i prestant una especial atenció a la detecció i tractament de les possibles dificultats d’aprenentatge que puguin produir-se. 

I el sistema ideal per a perseguir la integració de tots els individus en aquesta educació és l’escola inclusiva. És a dir, l’alternativa al model habitual en la que es proposa la convivència de persones amb problemes o discapacitats i persones que no. Però sempre amb la finalitat de proporcionar una formació comuna a tots els alumnes, responent a les seves necessitats d’aprenentatge independentment de les seves capacitats intel·lectuals.

Algunes mesures freqüentment utilitzades, tenint com a objectiu la inclusió són per exemple, la programació d’activitats de diferents nivells de complexitat per a assolir un objectiu i identificar quin és el grau més convenient per a cada alumne; o també la preparació d’activitats que promoguin la participació a l’aula, fent així la integració plena de tots els alumnes en el grup classe i, a l’hora, en el seu procés d’aprenentatge.

L’escolarització d’aquests alumnes amb dificultats o discapacitats comporta l’elaboració d’un programa individual en el que es planifiquin recursos, ajudes i adaptacions que el puguin beneficiar al llarg del seu aprenentatge escolar.

Però aquest model educatiu no només inclou individus amb deficiències, sinó que també tracta la inclusió de l’alumnat amb una escolarització tardana o d’immigrants. Aquests alumnes poden presentar problemes o mancances al llarg del seu procés educatiu, per exemple, en les llengües. És en aquest moment quan ha de rebre una atenció específica.

Aquesta escola fa èmfasi en els grups socials que tenen més risc d’exclusió o de ser marginats per causes socioeconòmiques, és a dir, que pateixen privacions econòmiques, socials o polítiques. Privacions que es manifesten en àmbits legals, de relacions socials i en quant a recursos humans i materials. 

La inclusió comporta, per tant, la superació de les diversitats, expectatives i necessitats dels estudiants; el trencament de les limitacions d'aprenentatge; i l'assistència, participació i obtenció de resultats de qualitat obtinguts per tots els estudiants sense discriminacions. 
I per a que aquesta sigui possible de dur a terme, és necessari reformar les cultures, polítiques i pràctiques socials; construir una comunitat segura, acollidora i estimulant, on realment hi hagi drets i deures iguals per a tothom; desenvolupar valors inclusius a nivell educatiu que comparteixin tant professorat, alumnat i comunitat; millorar les relacions de suport entre les escoles i l'entorn; i millorar les escoles tant pel personal docent com per l'alumnat. 

Així doncs, considero l’escola inclusiva com una alternativa educativa al model habitual, que garanteix un equilibri entre la diversitat de l’alumnat i les seves dificultats, i l’aprenentatge del currículum establert pel sistema. Un model basat en la pedagogia i, sobretot, en l’infant per a facilitar el seu desenvolupament personal com a ésser humà.

Però tot i això, considero que les mesures preses per les Administracions no són suficients en quant a aquest sistema educatiu. S’hauria d’invertir més en la inclusió ja que, cada vegada més, és un problema greu de la nostre societat.

S’haurien de prendre les mesures necessàries per garantir l’assistència, la participació i el rendiment en el sistema educatiu de les persones amb menys recursos i amb més riscos de la societat.

Però tot l’esmentat anteriorment no és possible sense la participació de les famílies en el procés de planificació. I, evidentment, el recolzament dels professors, tal i com diu el professor Mel Ainscow, un referent mundial en educació inclusiva: “els actors principals són els professors. Motiu pel qual els hem de recolzar, motivar i, a vegades, desafiar-los.” Ainscow defensa la necessitat d’una revolució en els mètodes d’ensenyança degut a la ineficàcia dels sistemes actuals en quant a donar respostes per a la necessitats de tots els nens. 

Com a recomanació personal m’agradaria destacar una pel·lícula en la que es mostra clarament aquest intent d’inclusió per part d’una professora amb alumnes exclosos de la societat per raons socials. Aquesta es titula “Diarios de la Calle”.

TEMA 10. AUTONOMIA DE CENTRES I AVALUACIÓ

El sistema educatiu vigent actualment a Espanya és l'anomenada LOE 2006 (Llei Orgànica d'Educació). Dins d'aquest mateix sistema, trobem un subsistema escola de Catalunya regit per la LEC 2009 (Llei d'Educació de Catalunya).

Aquest sistema català deriva de l'Estatut d'Autonòmia (1979) que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional. 

Ambdós lleis es basen en atorgar als centres educatius un cert grau d'autonomia, en els espectes directius, en marcar una avaluació obligatoria de mestres, directors i alumnes, i en la supervisió. 

AUTONOMIA DE CENTRES I RENDIMENT DE COMPTES:


Segons l'establert en les lleis vigents actualment a Espanya, els centres educatius disposen d'autonomia/responsavieness, és a dir, capacitat de donar resposta, de decidir sense necessitat de recorrer a ningú més. Com més resposanbilitat s'ha de donar més comptes de rendiment/accountability.


Autonomia en els àmbits pedagogics, organitzatiu (horaris, espais, fer teoria o pràctica, fer departaments de matèries, organitzar els cursos...), de gestió de recursos humans (al sistema públic el director no pot escullir els professors; però el decret d'autonomia de 2010 de Catalunya permet que el director de l'escola esculli els professors)  i materials/recursos econòmics (cada vegada es dona més llibertat per a decidir que es fa amb els diners, sense necessitat de passar un control exhaustiu del Consell Escolar.). És a dir, que aquesta autonomia que es concedeix als centres escolars, es manté sempre dins dels màrges establerts per la Constitució i les Lleis Educatives, i per tant, cumplint amb el currículum establert.



"L'Administració educativa ha de respectar i donar suport a l'exercici de l'autonomia dels centres educatius, en el marc de l'ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l'ordenament." Article 3 D102/2010

En la meva opinió, l'autonomia dels centres educatius és una característica fonamental per a la millora dels centres educatius, augmentant la qualitat i la competivitat de l'educació. 

Però per a que aquesta autonomia sigui beneficiosa per als centres, és necessari que aquests assumeixin les responsabilitats pertinents. És a dir, caldrà definir els objectius educatius del centre, planificar una estratèfia per assolir aquests i els recursos dels que es disposa. 

Per tant, el nivell de compromís i implicació amb l'entorn social, cultural, polític i econòmic que les escoles adoptin serà el punt de referència per a l'eficàcia o no d'aquesta autonomia. 

AVALUACIÓ EDUCATIVA

Per a dur a terme les avaluacions educatives en els centres, s'estableix un sistema de valoracions per a determinar si aquests són eficaços o no. 

1. Alumne: Interès, rendiment, nivell i creativitat

2. Grup-classe: 

3. Ensenyament-aprenentatge

4. Organització: 

5. Equip professional

6. Centre educatiu

Aquesta avaluació del centre es divideix en tres parts: la interna, consistent en una autoavaluació;  la externa tècnica, és a dir, les inspeccions; i la social, part on el consell ecolar format per mestres, pares, institucions com l'Ajuntament... avaluen el centre des d'una perspectiva subjectiva, sense una càrrega tècnica. 

Pel que fa a l'avaluació del sistema, aquesta es pot dur a terme també a partir de proves amb mostres dela població, indicadors, estandarditzades, qüestionaris, etc. 

Com veiem en aquest exemple de model integral d'avaluació del sistema, encaminat a aconseguir en primer lloc l'eficiència, és a dir el valor afegit, i a continuació l'eficàcia. 

Pel que fa a l’avaluació del sistema educatiu a Espanya, des del curs escolar 1996-1997, l’Institut Nacional de Qualitat i Evolució va desenvolupar una valoració del sistema en quant a resultats acadèmics, plans d’estudi, funcionament dels centres, perfil professional i relacions amb la societat. 

European Foundation Quality Management

La Fundació Europea per a la gestió de la Qualitat (1988) és una fundació que tenia com a objectiu, en la seva fundació, increment l'eficàcia i l'eficiència de les companyies més importants d'Europa. 

A partir d'aquesta fundació, es va crear el model EFQM com a sistema per a avaluar la qualitat de les organitzacions i empreses. Aquest sistema es basa en el conceptes de lideratge, processos i resultats clau. 

Des del meu punt de vista, l'aparició d'una fundació com la EFQM era totalment necessària tenint en compte el dinamisme de la societat actual en la que vivim. La societat està plena de canvis, els mateixos que es reflecteixen en el sistema educatiu que hauria d'adaptar-se de manera coherent a l'entorn i al context que l'envolta. I per a que aquests canvis es portin a terme de manera eficient, és necessari un control de la calitat. 

Per avaluar analitzant indicadors o variables:

- Entrada: el context i els recursos/inversions.

- Procés: els serveis, la gestió i direcció i els agents o docents.

- Producte: Són els resultats, beneficiaris i grups d’interès.

A Espanya s'estableix l’avaluació contínua dels alumnes el 1970, i l’avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa (1984).

Mentre que a Catalunya s'estableix l'avaluació dels centres (interna, externa i del sistema) el 1997; i el 2001 les proves de Cb10 i Cb14. 

En el cas de l'escola Riera de Ribes el seu programa escolar es basa en l'atenció inclusvia de la diversitat, l'obertura de l'escola a les famílies per a facilitar la cooperació d'aquestes amb el centre i la integració dels sabers centrada en l'individu.