Teoria General de Sistemes:
Nord-amèrica (1950)
Bratalanffy (biòleg, filòsof, art) va crear la t.g.d.s
La seva teoria es basa en que els sistemes és un sistema general d’elements que depenen un de l’altre. Aquest sistema té entrades i sortides per compensar, es pot ajustar a la retroalimentació, per la correcció interna (la classe) i la externa (el medi, la llei, el currículum...). Parteix de la base de que tot està relacionat, el món és un gran sistema dinàmic. Les coses no depenen només d’una cosa, sinó que depenen de coses interrelacionades, hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que les coses siguin com són (biologia), si una cosa canvia, totes canvien.
· Estructura i funció:
La funció fa d’òrgan. L’animal que te potes és perquè va sortir de l’entorn aquàtic i per adaptar-se va desenvolupar les seves extremitats. A partir de la funció (una necessitat) acaba formant-se l’òrgan (el mètode per a cobrir la necessitat).
· Finalitat:
Global.
· Objectius: (que canvien les relacions)
- Investigar l’isomorfisme (tenen la mateixa forma. Troba elements homeomòrfic de diferents cultures que tenen mateixa forma i compleixen la mateixa funció.) dels conceptes, models i lleis vigents a diversos camps i ajudar a transformar de l’una a l’altre.
- Desenvolupar models teòrics en els camps que ho necessitin
- Reduir la duplicació de l’esforç
- Promoure la unitat
· Relacions
· Metodologia: deducció, inducció, experimentació, analogia (El tot és més que la suma de les parts) La persona és una integració de diferents accions, sentiments...
· Aplicació a l’Educació:
Quan apliquem aquest sistema a l’educació, l’entenem com a un procés que mai s’acaba, ja que mentre hi hagi vida som educats. A més a més, durant aquest procés es produeixen interrelacions, amb altres persones o amb el nostre medi i entorn, que són:
- Actives: quan les persones fan alguna cosa juntes
- Comunicatives: quan hi ha voluntat d’enteniment
- Mentals: interacció amb un mateix, reflexió
L’educació com a sistema, produeix canvis que impliquen guany d’informació d’algun dels interlocutors com a mínim, guiat per una regulació:
- Adaptativa: l’acte educatiu té una funció, un objectiu primari d’adaptar-se al medi
- Proteccionista: capacitat de crear mons nous a través de la imaginació.
- Introjectiva: l’acte educatiu té a veure amb que cada persona reconegui les seves potencialitats i els seus límits, amb una mirada interior, i s’accepti a si mateix.
Cibernètica i educació:
La Cibernètica és el procés de regulació i optimització. Acceptar l’entropia (acceptació que al enviar certa informació, existeix un cert grau d’incertesa de si aquesta arribarà complert + grau d’aleatorietat en qualsevol sistema) – contraria a la neguentropia (organitzar la informació)
La Cibernètica educativa, és a dir la plataforma metodològica que orienta a l’estudi i perfeccionament del procés educatiu, obrint importants perspectives per el desenvolupament de les Ciències Educatives, va ser creat per Wiener (matemàtic, zoologia, filosofia)
Els seus sistemes educatius, representen una generalització cap a la naturalesa educativa. És per això que la C.C. obre accés a l’home per al coneixement educatiu de la naturalesa.
Wiener compara allò orgànic amb lo mecànic i veu que existeix un sistema d’organització que té tant un com l’altre.
Organisme à Màquina
Procés de regulació à Optimització
Orgànic à Mecànic
Homeostasi orgànica à equilibri dinàmic
Per tant, tant en l’organisme com en la màquina es dona una regulació, un control i una comunicació dirigida cap a un llo.c
Teoria matemàtica de la informació de Shannon (1949).
Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: sí, sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat.
Optimització del sistema: equilibri dinàmic, homeòstasi orgànica, feedbefore (anticipació, projecció, optimització, previsió)... feedback (revisió, ajustament, retroalimentació)
D’això extreiem que es pot fer un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, però sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i la creativitat. Dins de l’educació, el que fem és marcar objectius, planificar... i tot adaptant-lo al medi en el que et mous.
Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia: (Tyler)
Això s’aplica a l’educació quan hi ha preocupació per mesurar resultats (1950).
Teoria: Ja que al formar + els ciutadans, augmentava mes la productivitat al tenir treballadors mes preparats.
1970: es professionalitza l’avaluació (avaluar alumnes, currículum, organització del centre i competència dels professors ja que tots formen part del sistema i tots condicionen la qualitat de l’educació).
Instrucció programada (Skinner):
Aspectes institucionals es poden fer amb el sistema que dona una informació (Regla), ficar exemples, aplicar i cada vegada més difícil. Si s’equivoca, torna enrere ja que hi ha base que falla.
Maquines que ensenyen a escriure, matemàtiques... l’alumen aprèn a donar una resposta ràpidament, treball agradable, no obligar-se a estudiar.
Taxonomia dels objectius de l’educació:
Programaven l’ensenyament a partir dels objectius educatius:
Coneixement: recordar, identificar, localitzar
Comprensió: entendre, interpretar
Aplicació: tècnica, saber fer, realitzar
Anàlisi: descomposar el que és complex amb parts
Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura
Avaluació: indicadors clars per comprovar l’aprenentatge
La taxonomia de Bloom és jeràrquica, és a dir que assumeix que l’aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors.
Pel que fa al domini afectiu,és la manera com la gent reacciona emocionalment, la seva capacitat per sentir placer, alegria, dolor... Hi trobem cinc nivells:
· Recepció: és el nivell més baix. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge, ja que és l’atenció passiva de l’estudiant.
· Respost: participació activa en el procés d'aprenentatge del propi alumne.
· Valoració: L'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.
· Organització: Els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dintre del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han après.
· Caracterització: L'estudiant explica amb un valor particular o creença que ara exerceix influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.
Pel que fa al domini psicomotor, és el canvi desenvolupat en la conducta o habilitats.
I per últim, el domni cognitiu és l’habilitat per a pensar i comprendre qualsevol coneixement adquirit.
La formació tecnológica dels Mestres
Pensament sistèmic.
Precisió conceptual, taxonomies, terminología unificada.
Programar les actuacions, seguint el procés tecnològic.
Seguir els objectius establerts previament, per assolir la finaliat que es busca.
Avaluar segons els objectius previs formulats i indicadors indentificats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario