BANDA AMPLA

En el debat dut a terme a Banda Ampla, un programa de TV3, es discuteixen varis temes sobre l’educació.

Com a qüestions protagonistes, trobem la queixa d’algunes famílies sobre la desigualtat i la marginació que pateix el castellà a les aules de les escoles catalanes. Aquests, defensen que són molt inferior les hores dedicades al castellà del que ells creuen necessari, i que moltes de les matèries que són impartides en català, haurien de ser-ho en castellà o en anglès.

Per contradir aquesta exposició dels pares, un professor defensa la superior preparació, en general, dels alumnes de Catalunya en quant a llengües, respecte a la resta d’Espanya.

El segon tema protagonista del debat és el fracàs escolar, apartat en el que podem destacar dos noms.

En primer lloc, el pedagog Enric Roca que culpabilitza del fracàs escolar al sistema i no als professors, com acostuma a fer la societat, al·legant que no estan ben preparats o que la seva formació és deficient. Segons ell, el sistema hauria de ser més flexible, permetent així als centres adaptar el seu propi currículum i poden fer ampliacions de matèria. Però per això, seria necessària una reducció de continguts, ja que són exagerats.

I en segon lloc, Octavi Fullat, filòsof en educació i mestre de la Universitat Autònoma de Barcelona, atribueix el problema escolar a la falta de motivació dels alumnes.

Pel que fa a la tasca del professor, un dels problemes més destacats en el nostre sistema escolar, és el poc mèrit que se’ls reconeix. A Finlàndia, país en el que tots els demés estats es fixen en quan al seu alt nivell educatiu, els mestres són valorats i respectats i gaudeixen de molt bona reputació. Això, facilita la seva tasca i per tant, els casos de nens amb problemes són detectats i solucionats, la majoria de vegades.

Un segon problema que ens diferència de Finlàndia, és la visió de les famílies de que l’educació és tasca de l’escola, i deixen als seus fills en mans d’un desconegut per a dur a terme la seva educació ja des de petits. Però això, no és així. L’escola és l’encarregada de complementar l’educació que el nen rep de la família, i d’inculcar coneixements. És a dir, que l’escola és una continuació de la família.

Per últim, però no menys important, trobem un tercer problema, la manca d’inversió per part dels governs en projectes educatius.

En la meva opinió, el principal problema de l’educació del nostre país és la falta d’estabilitat com a conseqüència dels constants canvis en el sistema. En els darrers anys, s’han introduït noves assignatures que en poc temps s’han retirat i s’han establert dies vacances a mig curs que només han estat vigents un sol curs escolar, entre molts d’altres canvis. Això ve donat, en la meva opinió, per purs interessos polítics, en els quals no s’ha pensat estrictament en el benefici dels alumnes.

Si volem població treballadora qualificada al nostre estat, si demanem que els nostres ciutadans tecnificats no marxin cap a altres països, com Alemanya, en busca de feina, no ens podem permetre canvis educatius en els que el protagonista sigui la política, i no el nen.

I el més important, aprenem d’estats en els que l’educació funciona, no només en quant a mètodes, sinó també en quant a la mentalitat de la societat cap als mestres, o com també podríem anomenar-los, formadors professionals de persones.