Europa anys 1930: Pensament i practiques
* Edouard Claparède à L’educació funcional (1931)
Creador de l’Institut de Ciències de l’Educació, creat en un primer moment amb el nom de Rousseau. Ja que es basava en les seves idees de psicologia, desenvolupades des d’un punt de vista científic.
Es pregunta què és la intel·ligència. Per aprendre-ho fica en joc les seves capacitats. I arriba a la conclusió de que la intel·ligència és la capacitat d’adaptació del medi. Per això es basa en una educació funcional i que provoqui raonament i aplicació de les seves capacitats evolutives a l’infant (aprendre a sumar... no per quan es sigui gran, sinó en aquell moment).
Aportacions a l’educació:
- Diferenciació de l’individu, no tots els alumnes són iguals ja sigui per raons de context, d’origen o d’estimulació.
- La pedagogia ha de basar-se en l’estudi del nen i de les seves característiques (Com en la teoria de Rousseau)
- La infància és un conjunt de possibilitats que no s’han de frenar (semblança amb Decroive)
- Necessitat de investigar i treballar
- Teoria de la joguina com a estímul i objecte d’aprenentatge
- Elimina els exàmens
- Formula unes lleis de conducta:
· Llei de la extensió de la vida mental
· Llei de la necessitat
· Llei de la adquisició de consciència
· Llei de l’interès
· Llei de la reproducció d’allò semblant
- Eix de l’educació en l’acció, no en la instrucció, basant-se en els interessos del nen i en les seves necessitats. (aprendre conceptes a través de cançons...)
Es dibuixa la figura del psicopedagog en l’educació, que crea coneixement i principis d’intervenció.
* Henri Wallon (Filòsof, metge, polític i escriptor)
Escriu De l’acte al pensament (1942) i els Orígens del pensament en la infantessa. Llibre en el que trobem una psicologia molt basada en el desenvolupament social i biològic, molt basat en la consciència. El pensament es construeix socialment, a través dels gestos efectius (abraçades, mirades, proximitat...). L’humà és un ser biològic i social sense dualisme (no es pot separar una part d’una altre). Defensa l’estudiar amb visió integral, no fragmentada.
El seu mètode consisteix en estudiar les condicions materials de desenvolupament del nen. L’estudi de la consciència i el desenvolupament humà, és a dir, les condicions orgàniques i socials del nen determinen la seva personalitat.
Wallon defensa que en el desenvolupament humà es produeix una transició des de lo biològic o natural, a allò social o cultural. Coincideix amb Vygotsky al afirmar que el nen és un ser social des de que neix i que la clau del seu desenvolupament resideix en la interacció amb els demés.
El concepte de desenvolupament està vinculat al concepte d’estat, de la mateixa manera que en la teoria de Piaget, tot i que els plantejaments dels dos són diferents.
Estadis de maduració que ell mateix estableix:
- Impulsiu: motriu i reflex (Primer any tots els impulsos són motrius, cap a ell mateix i cap a la mare, reconeix la seva olor...)
- Emocional: Simbiosis amb l’entorn (la veu, la mirada de les persones pròximes...)
- Sensorial-motor: interacció amb objectes i espai (com mètode Montessori)
- Projectiu i executant (ja té una dimensió)
- Personalisme i consciència del Jo (té clara la seva identitat)
- Personalitat polivalent que s’escull a l’adolescència
- Adolescència en positiu: afectivitat, intel·ligència i valors. A les escoles es proposava que l’alumne a partir dels 12 anys pugés escollir alguna matèria. (Suavitzar el pla d’estudis donant optativitat als alumnes)
Vigotski(psicòleg científic, professor, jurista i Precursor de la Neuropsicologia)
Escriu Origen i desenvolupament de les funcions materials superiors. I Pensament i llenguatge (1934)
El desenvolupament humà és possible per interacció social, ja que el llenguatge és la base de la socialització humana, fa de mediador en tots els aprenentatge humans (al vestir el nen s’ha d’anar recordant els passos, les raons..) Verbalitzar les accions, sincronitzadament. Acció + llenguatge = circularitat
El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment, el que fa que un sigui capaç d’identificar les coses. Els intercanvis social, permeten diferenciar entre símbols i signes.
Els humans poden fer dos processos psicològics.: interpsicològics (entre dues persones) i intrapsicològics (reflexionar amb un mateix).
Conceptes bàsics:
- Constructivisme: el coneixement es construeix des de a baix cap a dalt. Una cosa es construeix sobre l’altre, hi ha conc o coneix previs qe si no estan assegurats no es poden construir a sobre.
- Zona de desenvolupament pròxim (llindar Montessori) 1r nivell: coses que un només pot aprendre amb ajuda i a una certa edat, però hi ha un moment 2n nivell: qu un ha adquirit les seves capacitats i aprèn de manera autònoma, i el tercer nivell és quan ja es capaç d’explicar-ho a algú altre (màxim moment de desenvolupament d’aprenentatge)
* Jean Piaget (biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica, dir. Inst Rousseau)
Representació del món de l’infant (1921); Psicologia i pedagogia (1969)
Lògica de l’acció prèvia al llenguatge.
Interrelació amb el mitjà per assimilació-acomodació. (pare parla en castellà i mare en català. El nen poc a poc anirà relacionant cada persona amb un llenguatge diferent)
Introducció de l’Epistemologia Genètica à Coneixement té una base genètica. Sigui d’on sigui el nen, coma esser humà té una base biologia que el predisposa al coneixement independentment de la cultura, evidentment si no hi ha cultura no podrà desenvolupar-se plenament. Diferència segons l’avenç cultural del lloc d’on prové el nen, els passos seran més ràpids o més lents.
Estadis evolutius:
- Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries i terciàries (totalment externs)
- Preoperatori: joc simbòlic (imita el que fan o diuen els altres)
- Operacions concretes(primària): observació, casualitat, ordenació (sumar, restar, fer lliçons concretes, diferenciar fruites, diferenciar animals...)
- Operacions formals(secundària): generalització porta que permet entrar a la conceptualització. A partir de coses concretes (exemples), es generalitzen arribant a un mateix concepte (això es el mateix que altres coses)
* Spranger (filòsof, psicòleg, pedagog)
Cultura i educació: teòrica i temàtica
- Concepció de la naturalesa humana tripartida: L’humà es biològic i psicològic, però també té una dimensió espiritual.
- La pedagogia ha de ser humanística, incorporar tot el que ens ha portat el passat de la nostre cultura.
- Ciències de la natura: expliquen fenòmens
- Ciències de l’esperit: per comprendre vivències
- Pedagogia de la cultura. L’educació a través de la cultura aconsegueix la identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió. I per tant també el sentit de la vida.
Elabora la Teoria de la personalitat segons els seus valors o interessos:
· Teòric: Cerca la veritat mitjançant el coneixement
· Religiós: La seva finalitat és arribar a Déu mitjançant la espiritualitat.
· Estètic: Busca la bellesa amb una visió subjectiva de la vida
· Social: Busca l’amor i la felicitat de tothom
· Polític: busca el poder i destacar entre la resta
A Catalunya aquest pensament va ser molt important i arriba a través de Joaquim Xirau. El català va encapçalar la generació que va dur a terme la reforma de la Segona República. La seva pedagogia filosòfica es basa en la importància dels valors sobre la base d’una consciència amorosa, vinculada a la tradició del pensament grec i cristià.
Fent clic aquí, podreu veure un vídeo en el que queda perfectament explicada la ideologia de Xirau.
* Steiner (Escoles Waldorf)
Defensava l’Antroposofia (Cap pressa per als aprenentatges. Classe principal, dues hores, només. Taller, hort, art...
- Gran importància del joc per a treballar els moviments i els sentits motrius
- Educació i creació estètica. Treball de la imaginació, la capacitat de creació, sensibilitat... (Relats mítics simbòlics, màgics)
- Contemplació de la natura
- Als primers anys no hi ha llibres a les aules, els infants han d’aprendre mitjançat experiències a partir de les quals elaboraran els seus propis llibres.
- Eyrítmia:
· Instrument musical
· Rituals interioritzats
· Defugen la música enregistrada, els ordinadors
* Kerschensteiner (Escola del Treball (1912)
El pedagog alemany és el principal representant de l’escola activa d’Alemanya. Influenciat per la corrent neohumanista i el pensament de Pestalozzi.
El mètode pedagògic de la seva Escola del Treball es basa en enllaçar l’educació amb les habilitats individuals de cada alumne, mitjançant una activitat constant en camps de treball. A partir d’això, intenta construir la formació moral i espiritual de l’alumne.
- Educació social i cívica: els alumnes es formen tant a nivell individual com social, ja que intenta formar a individus competents per el món laboral amb l’objectiu de millorar la societat.
- El mestre, per tant, té la funció d’ajudar als alumnes a superar obstacles i desenvolupar independència a nivell personal i col·lectiu.
* Makarenko rus. Després de la revolució soviètica va atendre els nens orfes que ni treballaven, ni estudiaven... els porta a la colònia Gorki i desenvolupa un sistema educatiu basat en el treball cooperatiu, la gestió del dia a dia pels propis joves.
Impacte emocional d’una pallissa en un cotext d’acceptació dels joves interns que van canviar radicalment el seu comportament.
Va ser un pedagog i escriptor rus que es va dedicar a la educació primària. Va ser educat a la Colònia Gorki (formació de nens orfes de la Revolució Russa). Va fer conferències a mestres i professors sobre la seva concepció pedagògica.
L’objectiu del seu mètode era inculcar el pensament comunista als seus alumnes i formar homes capaços de construir el comunisme (col·lectivisme, unió del grup); disciplina conscient (progressió en l’alumne, marcant-se fites); pensant en el col·lectiu; colònies de treball; cadascú al mateix nivell, però cada un especialitzat amb l’assignació d’una sola tasca.
Aquesta teoria es veu per exemple en un fet que va ocorre a la colònia, després d’una onada de robatoris, els mateixos alumnes van fer cohesió i treball de grup (cadascú assolint una tasca) fins a trobar al culpable. Però un cop detectat el culpable, aquest va ser exclòs socialment per la resta de companys, no complint d’aquesta manera un dels objectius d’acceptació de tots dins del grup del mètode de Makarenko.
* Alexandre Galí i Coll
Pedagog fundador de l’Escola Blanquerna (1924) amb alumnes i mestres de l’escola Montessori, experimentant tècniques de l’Escola Activa.
S’exilia a la fi de la Guerra Civil, però no abandona l’assessorament de mestres.
El seu objectiu era conservar el català i estabilitzar-lo en els diferents àmbits social, difonent les noves tècniques de l’Escola Activa.
Les principals característiques del seu mètode pedagògic son l’ensenyament individualitzat per a cada alumne (cada un treballant amb el seu text d’exercicis, per qualsevol dubte, la seva resolució tenia lloc a classes col·lectives...); la síntesi perfecte entre la lectura i la pràctica (els nens des de petits poden començar a llegir contes i rondalles per poder començar a desenvolupar el raonament).
· Com ensenyar ortografia als infants? (contacte amb les paraules escrites i la pràctica constant)
- Ortografia Natural (correspondència so-grafia) hauria d’acabar amb aquets errors als 8 anys, però sempre i quant escriguin (mètode analític sintètic à escriptura i lectura a la vegada)
- Ortografia arbitrària (respon a les normes. Ortografia empírica (orto. Per ensenyar dels mestres) i ortografia sistemàtica (filòlegs))
· Com ensenyar la gramàtica?
Ensenyament de la gramàtica als 10 anys a través del dictat i la còpia.
· Composició escrita
S’haurien d’escriure diaris personals on es relatin les seves vivències i intercanviar-les entre ells, veient diferents visions. El mestre demanar el relat sobre un tema concret
* Célestin Freinet i Élise (Explicació a l’entrada següent del bloc “El legado pedagógico del sigle XX para la escuela del siglo XXI”)
No hay comentarios:
Publicar un comentario