* Alexandre S. Neil
Donat el seu descontent amb la pedagogia tradicional, decideix crear una escola el 1921 basada en donar una total llibertat als nens, però amb el límit de no molestar a la comunitat, i no impedir la llibertat d’un altre.
Les principals característiques de l’Escola Summerhill són:
· Educació en llibertat: respecte, responsabilitat. Llibertat religiosa.
· Pedagogia anti-autoritaria
· Convivència (relació social. Internat)
· Coeducació
· Minoritària, escàs nombre d’alumnes.
· Autonomia y autogovern democràtic, las lleis són descrites per una assemblea
· No seguiment del pla d’estudis oficial. El nen explora i participa en el que li interessa i les seves necessitats personals.
· Joc, esport, música, art...
· Educació sexual molt important. Diversitat i llibertat per acabar trobant a algú amb qui compartir la vida, la sexualitat.
· Mestre ajuda el nen, sense dirigir-lo.
· Equilibri emocional per aconseguir la felicitat.
LA NO-DIRECTIVITAT
* Cal Rogers (psicoterapeuta)
Teràpia basada en el client individualment (no el pacient).
Educació per construir persones.
- Autoteràpia: cadascú fa el seu procés. Nosaltres participem en la nostre cura. No directivitat. Tu mateix dirigeixes la teva vida (segons l’estat d’ànim tindrem mes possibilitats de curar-nos o no)
- Educació: procés centrat en l’alumn. Fe i confiança en les possibilitats i capacitats d’esforç i millora de l’estudiant.
- Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat).
- No pot ser igual per tothom
- La relació professor-alumne: molt important
LA PEDAGOGIA INSTITUCIONAL
* M. Lobrot, G.; Lapassade, R. Loureau (1965)
Perspectiva sociopolítica.
Projecte educatiu: Qui som? Què volem?
Cada escola ha de fer el seu projecte educatiu, marcant les seves finalitats i valors. I autogestió, participant i creant assembles per decidir.
(Explicació ja feta en l’entrada “Pedagogia Institucional”)
* F. Oury; A. Vàsques
Orientació psicoterapèutica.
Monografies d’infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció.
Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa
(Explicació ja feta en l’entrada “Pedagogia Institucional”)
LA DESESCOLARITZACIÓ
* M. MacLuhan
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura. L’era de l’Impremta s’acaba i comença l’era dels mitjans.
* Ivan Illich
La rigidesa de l’escola és inoperant.
Recuperar la convivencialitat (grup natural)
Bancs de dades d’informació (tecnologia)
El coneixement no pot ser monopolitzat per el professor
Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació
* Everett Reimer
L’escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.
* Paul Goodman
Educació sí, a l’escola
L’ESCOLA, APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL
* P. Bourdieu; J. C. Passeron
Tota acció pedagògica es objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari de una arbitrarietat.
El treball pedagògic, inculcació produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.
* Ch. Baudelot i B. Establet
És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.
L’escola no unifica. El nivell d’instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d’escolarització correspon a la classe social. L’organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica. Xarxes escolars. PP primària-professional i SS secundària-superior.
* Munier
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)- Dervia el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació.
* Lorenzo Milani
Capellà, no pedagog, no mestre. Sinó que es dedica a l’educació per vocació. L’escola parroquial aplegà els fracassats a l’escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se’n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.
EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
* Freire (s’emblança amb DECROLY, però per a adults)
Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits. Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador. Alfabetització (no ideologitzadora, no doctrinària) Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua. La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.
Contra l’educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs. L’educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el mateix bàndol educador i educand.
L’educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l’altra.
* Henry Giroux
* Michael Apple
A través del currículum es transmet la ideologia.
* Berstein
Constata la relació entre classes social, llenguatge i educació.
REFERENTS SIMBÒLICS, ROMÀNTICS I COMERCIALS
· El Che (1967) a América Llatina
· El Maig (1968) a Paris
· La moguda dels Hippies (1969) a California
I en canvi s’obliden que han canviat el món:
· Luther King i la lluita contra el racisme a USA (1968)
· Els tancs soviètics ocupant Praga (1968)
· Els bombardejos USA incendiant Viet-Nam (1969)
No hay comentarios:
Publicar un comentario