TEMA 7: ALTERNATIVES EN EDUCACIÓ COM A RESPOSTA AL CANVI SOCIAL ...

...en una societat tecnològica, d'informació digital, de masses i de consum. Diversitat cultural i de sentit

Alternatives innovadores, proposades com a canvi en la societat després de molts anys amb el mateix sistema educatiu. 

Aquestes alternatives s'adapten a la societat tal i com està organitzada en l'actualitat, teconològicament, d'informació digital, de masses i de consum, i de diversitat cultural (per la gran quanitat de llengues que es parlen en una mateixa societat, ja que el sistema de mercat actual ha desplaçat persones amb facilitat d'una societat a una altre) i de sentit (en quant a la concepció de vida que té tothom, ja pot ser en quant a religió, cultura, etc.)

MARSHALL MCLUHAN - Aldea Global i mitjans de comunicació de masses "El mitjà és el missatge"

McLuhan és reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicació de masses i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informació present i futura. Un dels conceptes que va inventar, i pel qual és reconegut, és la "alde global" utilitzada per a descrirure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans de comunicació.


Altres conceptes creats pel canadenc són el "veÏnatge universal", la "Galàxia Gutenberg" i la descripció de mitjans de comunicació com "extensions" de la persona, entre d'altres.

En la seva teoria, McLuhan defensa que no s'aprèn tot exclusivament dins de l'escola, sinó que mai es deixa d'aprendre, ja que és un procés continu. (El aula sin muros. 1964) Així doncs, les escoles serveixen per a ensenyar a llegir, escriure, comptar...  (La Galaxia Gutemberg. 1696).


Per tat, per McLuhan són els mitjans de comunicació els que ens permeten formar-nos com a persones amb coneixement ja que qualsevol tecnología és un medi a través del qual rebem informació, i que a més són una extensió del nostre cos,ment o ser. Els mitjans tecnològics són entesos com a ferraments que estenen les habilitats humanes, i que per tant ens formen a nosaltres mateixos.  


Així doncs, el filòsof crea el concepte d'Aldea Global, és a dir, la idea que a causa de la velocitat de les comunicacions la societat es transformarà i es tornà a l'antic model de vida d'una aldea en les que totes les persones del planeta es coneixerien els uns als altres i a intercomunicar-se de manera instantània, ja que la informació no té fronteres i al moment es pot accedir a aquesta des de tot el planeta i simultàneament. És a dir, el resultat de l'Aldea és un món interrelacionat amb una forta relació política, econòmica i social, com a conseqüència de l'apropament que suposen les TIC, sobretot Internet. Això, provoca una dependència entre les regions del món. (L'Aldea Global. 1979)

L'Aldea de la que parla McLuhan estaria organitzada en tres estadis principals: 

- Estadi tribal: Període no associat amb un fenomen considerat tecnològic, sinó amb la comunicació verbal. Per a ell és tecnologia la creació d'un mitjà que posseïm quan naixem. 

- Estadi de destribalització: Creació de l'escriptura, que porta a la civilització a un estat racional i funcional requerint una organització del coneixement.

- Estadi de retribalització: Aparició dels mitjans tecnològics en l'àmbit de la comunicació. Aquests trenquen l'equilibri per a restituir la totalitat de les sensacions de l'individu. 

L'aldea global, per tant, trenca amb el concepte de civilització organitzada i definida com a tal (Europa no es pot definir com a civilització, no com a estat...). Actualment és insuficient aquesta organització, ja que es superen les fronteres. Gràcies a tot aquest procés estem en una aldea global, no hi ha fronteres entre països, vivim cultures juntes, tots barrejats. 

A mitjans dels 60, en plena efervescència de la televisió, quan McLuhan crida l'atenció del públic al redefinir mitjans i missatges, la societat ho va entendre com la promoció de la fi de la cultura del llibre per a aconseguir promoure la televisió. Però realment el que feia era adveritr sobre el gran, i perillós, potencial del nou mitjà de masses aparegut. 

Pel que fa al concepte d'Aldea Global, el considero una utopia fisolosofica, més que una realitat ja que crec que el món està lluny de convertir-se en una aldea en la que tots participin en les decisions comunitàries i es coneguin entre els, pel fet que no tots els habitants del planeta tenen accés a internet o als mitjans de comunicació. Això sí, estic d'acord amb el fet que el món està totalment interconnectat i que l'aproximació entre les persones sigui més fàcil ara. 

Així doncs, segons la meva opinió, la idea de McLuhan s'ha fet realitat en part, ja que la globalització ens ha portat a un gran avanç de intercomunicació i de dependència promoguda i facilitada pels mitjans de comunicació, però no en un extrem tant positiu com ell preveia. 

El fet de que quan McLuhan va morir la interactivitat, la multimèdia, les videoconferències, etc. encara no eren una realitat mundial, converteix al filòsof canadenc, sota el meu paré, en un visionari els pensaments de futur dels quals ens han deixat un marc teòric que ens permet estudiar i comprendre la naturalesa de la teconologia que tenim avui en día. 

Educació i mitjans de comunicació de masses. De la funció global HOMINITZACIÓ a les tres funcions socials

En el procés de la història hi ha hagut un procés de humanització, però les funcions vitals sempre s'han mantingut: Nutrició (alimentar-se i oxigenar-se), reproducció (dos sers engendre'n un de nou amb les mateixes característiques) i relació (contacte amb l'exterior). Tot això, en els elements unicel·lulars es dona junt, és la vida. 

De la mateixa manera que en la vida tenim funcions vitals, en l'educació també hi ha funcions socials que fan de l'hominització, saviesa. Per a establir aquesta relació utilitzem un mètode angalògic (comparació entre un concepte i un altre):

 - Cultura (s. X a.C): és com la nutrició, cal habituar-se a llegir i a escriure perquè és necessari) d'aquesta observació, esdevé el coneixement (com la nutrició que dona força, salut...) 

Disciplina que l'estudia: Mediologia de Régis Debray. Estudia com es transmet la   

        informació 

- Educació (s. XVII): funció social  que defensa una educació universal per ensenyar a tots, totes les coses. La funció social és l'educació i el resultat és la formació. 

Disciplina que l'estudia: Pedagogia. 

- Comunicació (s. XX): com s'ha de viure la vida. D'aquesta funció social en resulta la informació (no coneixement), amb l'aparició de la radio com a principal mitjà de comunicació. La gent sense haver anat a escola pot entendre. Així doncs, comença la comunicació de masses. Després continuarà amb la televisió i en l'actualitat amb les TIC. 

Disciplina que l'estudia: Semiòtica. Codis i significats

Conclusió: La informació si té formació aplica coneixement. Si hi ha poca formació donarà menys coneixement. El producte de informació i formació provoca coneixement. I aspirem a que l'home arrivi ala sabiessa (entrendre el món en el que es viu, entendre el sentit de la vida, vivint sense cap imposició de pensament)

MEDIACIÓ EDUCADORA. Intervenció mitjançat processos pedagògics

Procés mitifador de la comunicació de masses. Aquest procés és auqell que tothom parla d'allò mateix sense saber perquè, només perque són els mitjans els que en parlen i el mitifiquen. Però això acabarà provocant la caiguda en picat d'aquest mite. 

Percepció. Situació real (denotativa) --> Sensació. Manera en la que es presentada aquesta mateixa situació per part dels mitjans, la situació i opinió que realment impacta en la societat (connotativa) --> Expressió. I això fa que t'expressis de manera estereotipada en base amb la sensació connatativa que has rebut, deixante portar per la sensació viscuda(estereotipada). 

Solució. Model d'intervenció Educadora de la comunicació de masses: 

1. Experiència compartida des del punt de vista emotiu, tothom ha de poder dir el que sent i compartir les experiències diverses sense que ningú ho censuri. 

2. Raó crítica. Introduir informació, raonament

3. Si els altres dos passos s'han complert, les persones tindran més possibilitats de fer una expressió creativa.

CONSTRUCCIONISME AMB ORDINADOR

Explicació de base psicológica, especialment hi contribueixen Piaget i Vigotzki. Fonamenten una manera d'entendre de com es construeix el coneixement. 

Seymour Papert 

Científic, matemàtic i educacdor, que va passar 4 anys amb Piaget, el que el va portar a entendre la seva teoria construccionista i a inventar sistemes per a que els nens poguessin treballar la capacitat constructiva de la ment. Segons Papert, "el millor aprenentatge no deriva de trobar millors formes de instrucció, sino d'oferir les millors oportunitats per a construir". 

Així doncs, inventa un programa gràfic (LOGO) amb geografia i matemàtiques, que consistia en ajudar als nens a dissenyar programes robotitzats mitjançant calculs realitzats per ells mateixos. 

D'aquest programa en surt el LEGO, material de plàstic amb mecanismes tècnics, i que es pot controlar des d'un aparell programant els moviments de les palanques, la distància que es desplaça.. (per tant, fa el sal del construccionisme d'explicació al construccionisme pràctic)

D'aquesta manera, Papert defensa un ensenyament dominat per la construcció i no per la instrucció, ja siguin classes d'art com de matemàtiques. 

CONSTRUIR L'APRENENTATGE PERSONAL, NO ACUMULAR DADES

Treball amb interés (funcionalitat, motivació) + màxim de les seves possibilitats (eficiència, exigència) + vigilar la creativitat per evitar la perduda de la motivació (eficàcia, esforç), però no preocupació per el nivell d'aprenentatge (optimització, entusiasme) = seqüència inalterable. 

PEDAGOGIA NARRATIVA D'HOMER A TOLSTOI (rus s.XIX): KIERAN EGAN (canadà. actualment)

Introdueix tota la part de la narrativa en l'ensenyament de les ciències i de l'educació en general. 

Es basa en a pedagogia narrativa, la racionalista i la roussoniana educant des dela vida i la natura, i té molt en compte els sentiments. Presenta la nova idea de la Recapitulació.

A través de tres idees velles: socialització (Homer), veritat (Platon), Naturalisme (Rousseau) idea nova: recapitulació (Vigostski).

Critica els principis en els quals es basa la didàctica en l'escola primària, segons la qual els nens només aprenen si es procedeix del concret a l'abstracte, del conegut al desconegut, del senzill al complex, i de la manipulació a la conceptualització simbòlica.

BANDA AMPLA

En el debat dut a terme a Banda Ampla, un programa de TV3, es discuteixen varis temes sobre l’educació.

Com a qüestions protagonistes, trobem la queixa d’algunes famílies sobre la desigualtat i la marginació que pateix el castellà a les aules de les escoles catalanes. Aquests, defensen que són molt inferior les hores dedicades al castellà del que ells creuen necessari, i que moltes de les matèries que són impartides en català, haurien de ser-ho en castellà o en anglès.

Per contradir aquesta exposició dels pares, un professor defensa la superior preparació, en general, dels alumnes de Catalunya en quant a llengües, respecte a la resta d’Espanya.

El segon tema protagonista del debat és el fracàs escolar, apartat en el que podem destacar dos noms.

En primer lloc, el pedagog Enric Roca que culpabilitza del fracàs escolar al sistema i no als professors, com acostuma a fer la societat, al·legant que no estan ben preparats o que la seva formació és deficient. Segons ell, el sistema hauria de ser més flexible, permetent així als centres adaptar el seu propi currículum i poden fer ampliacions de matèria. Però per això, seria necessària una reducció de continguts, ja que són exagerats.

I en segon lloc, Octavi Fullat, filòsof en educació i mestre de la Universitat Autònoma de Barcelona, atribueix el problema escolar a la falta de motivació dels alumnes.

Pel que fa a la tasca del professor, un dels problemes més destacats en el nostre sistema escolar, és el poc mèrit que se’ls reconeix. A Finlàndia, país en el que tots els demés estats es fixen en quan al seu alt nivell educatiu, els mestres són valorats i respectats i gaudeixen de molt bona reputació. Això, facilita la seva tasca i per tant, els casos de nens amb problemes són detectats i solucionats, la majoria de vegades.

Un segon problema que ens diferència de Finlàndia, és la visió de les famílies de que l’educació és tasca de l’escola, i deixen als seus fills en mans d’un desconegut per a dur a terme la seva educació ja des de petits. Però això, no és així. L’escola és l’encarregada de complementar l’educació que el nen rep de la família, i d’inculcar coneixements. És a dir, que l’escola és una continuació de la família.

Per últim, però no menys important, trobem un tercer problema, la manca d’inversió per part dels governs en projectes educatius.

En la meva opinió, el principal problema de l’educació del nostre país és la falta d’estabilitat com a conseqüència dels constants canvis en el sistema. En els darrers anys, s’han introduït noves assignatures que en poc temps s’han retirat i s’han establert dies vacances a mig curs que només han estat vigents un sol curs escolar, entre molts d’altres canvis. Això ve donat, en la meva opinió, per purs interessos polítics, en els quals no s’ha pensat estrictament en el benefici dels alumnes.

Si volem població treballadora qualificada al nostre estat, si demanem que els nostres ciutadans tecnificats no marxin cap a altres països, com Alemanya, en busca de feina, no ens podem permetre canvis educatius en els que el protagonista sigui la política, i no el nen.

I el més important, aprenem d’estats en els que l’educació funciona, no només en quant a mètodes, sinó també en quant a la mentalitat de la societat cap als mestres, o com també podríem anomenar-los, formadors professionals de persones.

TEMA 6: CRÍTIQUES AL MODEL ESCOLAR DOMINANT: Societats occidentals (1960-1980)

*       Alexandre S. Neil

Donat el seu descontent amb la pedagogia tradicional, decideix crear una escola el 1921 basada en donar una total llibertat als nens, però amb el límit de no molestar a la comunitat, i no impedir la llibertat d’un altre.

Les principals característiques de l’Escola Summerhill són:

·         Educació en llibertat: respecte, responsabilitat. Llibertat religiosa.

·         Pedagogia anti-autoritaria

·         Convivència (relació social. Internat)

·         Coeducació

·         Minoritària, escàs nombre d’alumnes.

·         Autonomia y autogovern democràtic, las lleis són descrites per una assemblea

·         No seguiment del pla d’estudis oficial. El nen explora i participa en el que li interessa i les seves necessitats personals.

·         Joc, esport, música, art...

·         Educació sexual molt important. Diversitat i llibertat per acabar trobant a algú amb qui compartir la vida, la sexualitat.

·         Mestre ajuda el nen, sense dirigir-lo.

·         Equilibri emocional per aconseguir la felicitat.

LA NO-DIRECTIVITAT

*       Cal Rogers (psicoterapeuta)

Teràpia basada en el client individualment (no el pacient).

Educació per construir persones.

-          Autoteràpia: cadascú fa el seu procés. Nosaltres participem en la nostre cura. No directivitat. Tu mateix dirigeixes la teva vida (segons l’estat d’ànim tindrem mes possibilitats de curar-nos o no)

-          Educació: procés centrat en l’alumn. Fe i confiança en les possibilitats i capacitats d’esforç i millora de l’estudiant.

-          Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat).

-          No pot ser igual per tothom

-          La relació professor-alumne: molt important

LA PEDAGOGIA INSTITUCIONAL

*        M. Lobrot, G.; Lapassade, R. Loureau (1965)

Perspectiva sociopolítica.

Projecte educatiu: Qui som? Què volem?

Cada escola ha de fer el seu projecte educatiu, marcant les seves finalitats i valors. I autogestió, participant i creant assembles per decidir.

(Explicació ja feta en l’entrada “Pedagogia Institucional”)

*       F. Oury; A. Vàsques

Orientació psicoterapèutica.

Monografies d’infants: estudi de casos, diagnòstic, intervenció.

Anàlisi institucional, anàlisi de la relació educativa

(Explicació ja feta en l’entrada “Pedagogia Institucional”)

LA DESESCOLARITZACIÓ

*       M. MacLuhan

Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura. L’era de l’Impremta s’acaba i comença l’era dels mitjans.

*       Ivan Illich

La rigidesa de l’escola és inoperant.

Recuperar la convivencialitat (grup natural)

Bancs de dades d’informació (tecnologia)

El coneixement no pot ser monopolitzat per el professor

Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació

*       Everett Reimer

L’escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.

*       Paul Goodman

Educació sí, a l’escola

L’ESCOLA, APARELL DE REPRODUCCIÓ SOCIAL

*        P. Bourdieu; J. C. Passeron

Tota acció pedagògica es objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari de una arbitrarietat.

El treball pedagògic, inculcació produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.

*        Ch. Baudelot i B. Establet

És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.

L’escola no unifica. El nivell d’instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d’escolarització correspon a la classe social. L’organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica. Xarxes escolars. PP primària-professional i SS secundària-superior.

*       Munier

Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós)- Dervia el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació.

*       Lorenzo Milani

Capellà, no pedagog, no mestre. Sinó que es dedica a l’educació per vocació. L’escola parroquial aplegà els fracassats a l’escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se’n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat. 

EDUCACIÓ PERSONALITZADORA

*        Freire (s’emblança amb DECROLY, però per a adults)

Dir la paraula és crear el món. Donar la paraula als oprimits. Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador. Alfabetització (no ideologitzadora, no doctrinària)  Sortir de la consciència ingènua: reforma interior i transformació social. La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua. La consciència crítica i el diàleg per transformar el món.

Contra l’educació bancària, la que dóna crèdits com els bancs. L’educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el mateix bàndol educador i educand.

L’educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l’altra.

*        Henry Giroux

*        Michael Apple

A través del currículum es transmet la ideologia.

*        Berstein

Constata la relació entre classes social, llenguatge i educació.

REFERENTS SIMBÒLICS, ROMÀNTICS I COMERCIALS

·         El Che (1967) a América Llatina

·         El Maig (1968) a Paris

·         La moguda dels Hippies (1969) a California

I en canvi s’obliden que han canviat el món:

·         Luther King i la lluita contra el racisme a USA (1968)

·         Els tancs soviètics ocupant Praga (1968)

·         Els bombardejos USA incendiant Viet-Nam (1969)

VIDEO MONTESSORI

A continuació, podràs veure un video, en anglès, en el que queden reflectits els sorprenrents efectes del mètode Montessori. 

TEMA 5: METODOLOGIA SISTEMÀTICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ

Teoria General de Sistemes:

Nord-amèrica (1950)

Bratalanffy (biòleg, filòsof, art) va crear la t.g.d.s

La seva teoria es basa en que els sistemes és un sistema general d’elements que depenen un de l’altre. Aquest sistema té entrades i sortides per compensar, es pot ajustar a la retroalimentació, per la correcció interna (la classe) i la externa (el medi, la llei, el currículum...). Parteix de la base de que tot està relacionat, el món és un gran sistema dinàmic. Les coses no depenen només d’una cosa, sinó que depenen de coses interrelacionades, hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que les coses siguin com són (biologia), si una cosa canvia, totes canvien.

·         Estructura i funció:

La funció fa d’òrgan. L’animal que te potes és perquè va sortir de l’entorn aquàtic i per adaptar-se va desenvolupar les seves extremitats. A partir de la funció (una necessitat) acaba formant-se l’òrgan (el mètode per a cobrir la necessitat).

·         Finalitat:

Global.

·         Objectius: (que canvien les relacions)

-      Investigar l’isomorfisme (tenen la mateixa forma. Troba elements homeomòrfic de diferents cultures que tenen mateixa forma i compleixen la mateixa funció.)  dels conceptes, models i lleis vigents a diversos camps i ajudar a transformar de l’una a l’altre.

-      Desenvolupar models teòrics en els camps que ho necessitin

-      Reduir la duplicació de l’esforç

-      Promoure la unitat

·         Relacions

·         Metodologia: deducció, inducció, experimentació, analogia (El tot és més que la suma de les parts) La persona és una integració de diferents accions, sentiments...

·         Aplicació a l’Educació:  

Quan apliquem aquest sistema a l’educació, l’entenem com a un procés que mai s’acaba, ja que mentre hi hagi vida som educats. A més a més, durant aquest procés es produeixen interrelacions, amb altres persones o amb el nostre medi i entorn, que són:

-      Actives: quan les persones fan alguna cosa juntes

-      Comunicatives: quan hi ha voluntat d’enteniment

-      Mentals: interacció amb un mateix, reflexió

L’educació com a sistema, produeix canvis que impliquen guany d’informació d’algun dels interlocutors com a mínim, guiat per una regulació:

-      Adaptativa: l’acte educatiu té una funció, un objectiu primari d’adaptar-se al medi

-      Proteccionista: capacitat de crear mons nous a través de la imaginació.

-      Introjectiva: l’acte educatiu té a veure amb que cada persona reconegui les seves potencialitats i els seus límits, amb una mirada interior, i s’accepti a si mateix.

Cibernètica i educació:

La Cibernètica és el procés de regulació i optimització. Acceptar l’entropia (acceptació que al enviar certa informació, existeix un cert grau d’incertesa de si aquesta arribarà complert + grau d’aleatorietat en qualsevol sistema) – contraria a la neguentropia (organitzar la informació)

La Cibernètica educativa, és a dir la plataforma metodològica que orienta a l’estudi i perfeccionament del procés educatiu, obrint importants perspectives per el desenvolupament de les Ciències Educatives, va ser creat per Wiener (matemàtic, zoologia, filosofia)

Els seus sistemes educatius, representen una generalització cap a la naturalesa educativa. És per això que la C.C. obre accés a l’home per al coneixement educatiu de la naturalesa.

Wiener compara allò orgànic amb lo mecànic i veu que existeix un sistema d’organització que té tant un com l’altre.

Organisme à Màquina

Procés de regulació à Optimització

Orgànic à Mecànic

Homeostasi orgànica à equilibri dinàmic

Per tant, tant en l’organisme com en la màquina es dona una regulació, un control i una comunicació dirigida cap a un llo.c

Teoria matemàtica de la informació de Shannon (1949). 

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: sí, sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat.

Optimització del sistema: equilibri dinàmic, homeòstasi orgànica, feedbefore (anticipació, projecció, optimització, previsió)... feedback (revisió, ajustament, retroalimentació)

D’això extreiem que es pot fer un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, però sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i la creativitat. Dins de l’educació, el que fem és marcar objectius, planificar... i tot adaptant-lo al medi en el que et mous.

Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia: (Tyler)

Això s’aplica a l’educació quan hi ha preocupació per mesurar resultats (1950). 

Teoria: Ja que al formar + els ciutadans, augmentava mes la productivitat al tenir treballadors mes preparats.

1970: es professionalitza l’avaluació (avaluar alumnes, currículum, organització del centre i competència dels professors ja que tots formen part del sistema i tots condicionen la qualitat de l’educació).

Instrucció programada (Skinner):

Aspectes institucionals es poden fer amb el sistema que dona una informació (Regla), ficar exemples, aplicar i cada vegada més difícil.  Si s’equivoca, torna enrere ja que hi ha base que falla.

Maquines que ensenyen a escriure, matemàtiques... l’alumen aprèn a donar una resposta ràpidament, treball agradable, no obligar-se a estudiar.

Taxonomia dels objectius de l’educació:

Programaven l’ensenyament a partir dels objectius educatius:

Coneixement: recordar, identificar, localitzar

Comprensió: entendre, interpretar

Aplicació: tècnica, saber fer, realitzar

Anàlisi: descomposar el que és complex amb parts

Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura

Avaluació: indicadors clars per comprovar l’aprenentatge

És una classificació dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. La idea va sorgir en una reunió de l'Associació nord-americana de psicologia en 1948, amb la finalitat de facilitar la comunicació i intercanvi de materials entre examinadors. La comissió encarregada va ser liderada per Benjamin Bloom, psicòleg de l'educació de la Universitat de Xicago. L'esquema resultant va ser proposat per aquest investigador en 1956 i incloïa tres "dominis": cognitiu, afectiu i psicomotor.
La taxonomia de Bloom és jeràrquica, és a dir que assumeix que l’aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors.

Pel que fa al domini afectiu,és  la manera com la gent reacciona emocionalment, la seva capacitat per sentir placer, alegria, dolor... Hi trobem cinc nivells:

·         Recepció: és el nivell més baix. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge, ja que és l’atenció passiva de l’estudiant.

·         Respost: participació activa en el procés d'aprenentatge del propi alumne.

·         Valoració: L'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.

·         Organització: Els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dintre del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han après.

·         Caracterització: L'estudiant explica amb un valor particular o creença que ara exerceix influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.

Pel que fa al domini psicomotor, és el canvi desenvolupat en la conducta o habilitats.

I per últim, el domni cognitiu és l’habilitat per a pensar i comprendre qualsevol coneixement adquirit.

La formació tecnológica dels Mestres
Pensament sistèmic.
Precisió conceptual, taxonomies, terminología unificada.
Programar les actuacions, seguint el procés tecnològic.
Seguir els objectius establerts previament, per assolir la finaliat que es busca.
Avaluar segons els objectius previs formulats i indicadors indentificats.