La Renovación pedagógica en Catalunya
1812: España ocupada por Napoleón. Las Cortes de Cádiz, redactan la Constitución Liberal, por la necesidad de instrucción pública en España.
1813: Informe Quintana (base ideológica de Condorcet) à Igualdad, Universalidad (instrucción tan igual i completa como las circunstancias lo permitan), uniformidad, gratuidad y libertad de enseñanza (existencia de enseñanza particular y privada en lengua castellana; pero también escuelas públicas).
1857: Ley Moyano redactada por el Ministerio de Fomento. Esta ley estructuraba el sistema escolar español (copiando el sistema francés) en: primaria (>10), bachillerato (solamente podían acceder aquellos con dinero) y universidad. Los principios del sistema quedaban en el aire, dejándolo al parecer del gobierno que gobernara en el momento (conservadores o progresistas). Disputas: Gratuidad (conservadores à solo pobres gratuidad), obligatoriedad, libertad de cátedra, libertad de creación de centros, escuela católica/laica.
1876: Constitución monárquica (Canovas y Sagasta)
Institución libre de enseñanza
Reforma social y cultural de España a través de la formación científica y cultural, una vez iniciada la Universidad.
Francisco Giner de los Ríos (Pedagogo; Congreso Nacional de Educación; Junta de Ampliación de Estudios; Ministerio de Instrucción Pública).
Manuel-Bartolomé Cossio (impulsó la residencia de estudiantes para hacer cultura, con conferencias, conciertos… formándose a base de escuchar a los mejores; Reforma de las Escuelas Normales de maestros; Escuela Superior del Magisterio, que daba normas a los profesores e inspectores).
Lorenzo Luzuriaga (Misiones pedagógicas por los pueblos difundiendo cultura en un país de ignorantes y analfabetos con libros, poemas, teatro…; textos pedagógicos; revista de Pedagogía y Publicaciones de la R.P)
(Actividad 7)
En 1875 se restauran en España la monarquía y la dinastía borbónica, y el Ministerio de Fomento (encargado por entonces de los asuntos de la enseñanza, entre otros) se ocupa de controlar rígidamente la enseñanza oficial. Prohibió cualquier enseñanza que fuera contra el dogma o contra el trono. Un grupo importante de profesores se indignaron contra el ataque a la libertad de ciencia y de enseñanza. Entre ellos estaban los anteriores pedagogos. Fueron expulsados de la universidad.
Ante las trabas y ataques que iban encontrando desde 1857 para renovar la enseñanza de toda la nación, los intelectuales españoles pensaron en abrir un centro de enseñanza superior en el que poder modernizar los estudios universitarios, en contenidos, métodos, organización, etc. La primera vez que se pudo materializar esa idea fue en 1866, cuando Nicolás Salmerón, abrió el Colegio Internacional (el gran antecedente de la ILE). En ese Colegio se impartían clases universitarias y otras con carácter abierto.
Gracias a la redacción de la Constitución española de 1876, que permitía establecer centros de enseñanza, pudieron crear una universidad libre, donde nadie les impusiera normas de enseñanza, dentro del marco legal. Esta universidad libre sería financiada por la burguesía liberal.
Esta se basaba en la formación de grupos de estudio, como una alternativa fuera de la universidad. Hasta que al cabo de los años, con otros gobiernos más cercanos a ellos ideológicamente, pudieron empezar a influir en decisiones políticas. Y finalmente, al llegar la República sus promotores serán ministros del gobierno.
Aportaciones de la Institución en el aspecto estrictamente pedagógico:
- Concepción de la educación como una actividad formadora de hombres y no solo transmisora de conocimientos.
- Consideración del hombre como un individuo respetable y no solo como alguien que desarrolla su rol en la sociedad
- Respeto y protección del niño, evitando que este entre en luchas ideológicas de la sociedad, por lo tanto necesidad de neutralidad religiosa.
- Adopción del método activo, provocando la libre participación del niño en su propia educación.
- Higiene y educación física
- Formación moral
- Amor por el trabajo y la ética ciudadana.
Por lo tanto, la Institución pretende la transformación moral de España desde una reforma pedagógica profunda con limitaciones. Más adelante, cuando propios miembros de la plataforma militen el partido socialista español, durante la República, serán ellos mismos quienes darán su fruto educativo en la Segunda República.
Si dos dictaduras no hubieran interrumpida la renovación pedagógica y educativa empezada por la Institución Libre de Enseñanza, sin duda alguna la educación española estaría mucho más avanzada y desarrollada, y el fracaso escolar no sería tan elevado. Aun así, grandes avances perduran en la actualidad como la facilitación a las clases sociales más modestas el acceso y la realización de estudios superiores, favoreciendo así el desenvolvimiento científico y la cultura nacional. También fue fruto de la Institución, la creación de Estudios Históricos, dirigido por Menéndez Pidal, donde se investigaba nuestra historia, estimulando aquellos con falta de apoyo económico y oficial. La famosa Residencia de Estudiantes creada en 1910 por el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, aspirada a educar a los residentes media la vida comunitaria con maestros y alumnos, a través de la libertad y un ideal colectivo.
Escola catalana i lliurepensadora a Catalunya
Ferrer i Guàrdia
Català republicà, creador de l’Escola Moderna (1901).
(Activitat 8)
Ferrer pretenia una educació basada en l’evolució real i psicològica del nen, individualitzada, per a aconseguir que el mateix nen busqui lliurament la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i morals.
Principis educatius i pedagògics:
- Principi educatiu – Lliure pensament
1. Llibertat, laïcisme
2. Coeducació de sexes i de classes socials
- Principi educatiu – Autoaprenentatg
3. Propagació de la cultura i el coneixement d’idees científiques, per a tenir llibertat per a transformar la seva existència.
4. Solidaritat i crítica de les injustícies
5. Realització d’exercicis, excursions i jocs a l’aire lliure per a facilitar la interacció amb l’entorn natural
6. Higiene personal i social per assegurar la seguretat dels alumnes
7. El principal eix d’ensenyament és la redacció de vivències de la visita de centres de treball i exploracions.
8. Els programes i els mètodes s’adapten el més possible a la psicologia del nen.
- Principi educatiu – desenvolupar l’autonomia dels infants
9. Desaparició dels exàmens; els premis i els càstigs, per a no crear desigualtats.
10. Fomentar la cooperació entre els companys, repartint les responsabilitats de l’aula.
11. Bona preparació dels mestres i una vida i sou dignes per ells.
L’escola Moderna per tant, es planteja com exemple de pedagogia racionalista basada en la coeducació i la llibertat de pensament, trencant amb el dogmatisme i la falsa moral imposada per les autoritats fins el moment.
El seu llegat:
Cal reconèixer la seva empremta en el desenvolupament d’un sistema escolar inspirat en els valors i la llibertat dels infants, de l’aprofitament de totes les seves capacitats i del desenvolupament d’una consciència crítica, cívica i compromesa.
El mètode de suprimir els exàmens tradicionals i qualsevol valoració basada en premis o càstigs, és el fonament d’un dels principis dels mètodes educatius actuals: l’avaluació contínua, aliena a imposicions ideològiques.
«Su crimen fue ser republicano, socialista, librepensador; su crimen fue haber creado la enseñanza laica en Barcelona, instruir a miles de niños en la moral independiente, su crimen fue haber fundado escuelas»
Carta abierta de Anatole France (1844-1924)
Flos i Calcat (1898) creador del Col·legi Sant Jordi, primera escola en català. I de l’ Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899)
Sorgeix el moviment català (i el basc) que promou la cultura i la llengua catalana (Modernisme) que acabarà per ser denominat com el problema català a la resta d’Espanya.
La Renovació Pedagògica a Catalunya (1906-1939)
Pedagogs:
Joan Bardina (Escola de Mestres) à Escola per a mestres que no estaven ben preparats.
Pau Vila (Escola Horaciana) à Escola molt creativa. Es fomentaven arts com el dibuix, la pintura...
Rosa Sensat (Directora Escola del Bosc) à escola per nenes, donant-los a conèixer els seus drets.
Dra. Montessori
De manera totalment oposada a les rígides tècniques utilitzades a la resta d’Europa, la Dra. Montessori va basar les seves idees en el respecte cap al nen i en la seva capacitat d’aprenentatge, donant-li oportunitats d’utilitzar la llibertat, per a aconseguir que el nen al arribar a adult tingui la capacitat de fer front als problemes de la vida.
La primera “casa dels nens” que seguia el seu mètode, va ser creada per ella mateixa el 1907 a Roma. En aquesta, Montessori procurava desenvolupar el potencial dels alumnes a través dels sentits utilitzant la observació científica d’un professor.
Els seus principis fonamentals són: autonomia, iniciativa, independència, capacitat d’elecció i autodisciplina.
Així doncs, el mètode es basa en la capacitat dels nens per a absorbir coneixements del seu voltant, en l’interès per als materials manipulables i en la capacitat de l’educador de respectar al nen com a persona i ser sensible a les seves necessitats.
Estudis demostren que els nens educats seguint el mètode Montessori han aprés a treballar individualment o en grups, se’ls ha motivat aprendre decisions, a resoldre els seus problemes i a fer un bon ús del temps.
Montessori | Tradicional |
Objectiu: capacitat d’autonomia i desenvolupament social. | Objectiu: coneixements memorístics i desenvolupament social. |
El mestre és observador a la classe. L’alumne és actiu en el procés d’aprenentatge. | El mestre és dominant i actiu a classe. L’alumne és actiu en el procés d’aprenentatge. |
Autodisciplina interna. | Disciplina externa imposada pel mestre. |
L’ensenyança s’adapta a cada alumne. | L’ensenyança és d’acord a l’estil d’adults. |
Alumnes de diferents edats a la mateixa aula. | Grups de la mateixa edat a l’aula. |
El nen escull el seu treball acord amb els seus interessos i habilitats. | L’estructura de les feines de classe no està basada en l’interès de cada alumne. |
El nen treballa el temps que sigui necessari en els seus projectes. | Al nen se li dona un temps limitat per a realizar el seu treball. |
El nen descobreix els seus propis errors. | Els errors són senyalats per la professora. |
El nen pot treballar lliurament allà on es sentí còmode. El treball en grup és voluntari. | Al nen se li assgina una taula i una cadira amb la finalitat de que aquest estigui quiet. |
Institucions catalanes:
Ajuntament de Barcelona (1909) i Mancomunitat de Catalunya (1914)
- Colònies escolars
- L’Escola del Mar
- Escola del treball
- S’introdueix la psicotècnica
- Orientació professional
- Mètode Montessori
- Tècniques Freinet – Impremta Escolar (per difondre la bona pedagogia)
(1923-1929: Dictadura de Primo de Rivera acaba amb totes els avenços aconseguits)
Generalitat de Catalunya (1931)
ARTUR MARTORELL à Formador de mestres
ELADI HOMS à Organitzador escoles d’Estiu. Butlletí dels Mestres. Introductor bàsquet. Introductor del bàsquet a Catalunya (esport pensat per a l’escola).
JOSEP ESTALELLA à Director Institut-Escola
ALEXANDRE GALÍ à Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar.
PERE VERGÉS à Director Escola del Mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario