En el text L’actualitat del pensament educatiu republicà d’Antoni J. Colom Cañellas, escrit l’any 2007, l’autor ens presenta les característiques bàsiques del sistema educatiu republicà. Aquestes característiques, ens recorden al sistema establert segles abans per el filòsof il·lustrat francès, Nicolas de Condorcet.
Cañellas resumeix l’educació en quatre punts bàsics encapçalats per el concepte de la llibertat com a sinònim d’educació. Segons ell, l’educació per aconseguir la república ha de basar-se en la solidaritat, la responsabilitat i el compromís, a la vegada que es fomenta la participació, la crítica i en definitiva una escola activa.
Tot això, sense treure importància a la tolerància i a la igualtat. Es fomenta la convivència i la igualtat tant a nivell econòmic com cultural, solucionant així els possibles problemes multiculturals. De la mateixa manera, Condorcet bassa les seves teories educatives en la igualtat. El filòsof parla de la universalitat sense distinció entre les classes socials, ja que el que ell pretén és culturitzar a tota la població perquè és precisament l’aprenentatge, el coneixement dels seus drets, el desenvolupament de les seves facultats naturals i el perfeccionament de la seva capacitat productiva el que permetrà als individus poder afrontar les situacions que es trobarà a la seva vida i poder trobar-hi ell mateix una solució. I és per aquest motiu doncs, que demana una educació gratuïta i que per tant arribi a totes les persones independentment del seu poder econòmic o social.
Cañellas també defensa una educació laica i moral, coincidint de nou amb el filòsof francès en el seu assaig Instrucción pública, amb l’objectiu de posar fi al domini de l’Església en la ensenyança.
Per acabar, l’autor d’aquest article també esmenta el fet de que l’escola ha d’adaptar-se a les necessitats de la població i ha de ser compensadora, localista i territorial, per tant defensa la descentralització i la llibertat d’acció dels centres.
Demostrant així la importància de les idees que Condorcet defensava, l’educació gratuïta, laica i obligatòria, en l’actualitat aquests tres punts són la base de l’article tercer de la nostre Constitució. Però tot i així, jo crec que el seu concepte d’universalitat encara no s’ha aconseguit en l’actualitat. No a tot arreu del món arriba una educació d’aquestes característiques que com proposava Condorcet doni com a resultat la felicitat i el desenvolupament de tots els individus de la nació. No s’ha aconseguit oferir a tots els éssers humans la oportunitat de desenvolupar les seves capacitats ni de satisfer les seves necessitats. I aquest fet queda demostrat amb dades com el 52% d’analfabetisme present a l’Índia o la taxa del 60% a Angola (amb dades del 2010).
No hay comentarios:
Publicar un comentario