Els il·lustrats van crear el llindar del s. XX, la nova escola per una necessitat de canvi de model i la recerca de fonamentació en el coneixement científic.
Els precursors
· COMENIUS (teòleg, filòsof i pedagog)à Ensenyar amb la intuïció i la observació, no amb la memòria només. Defensava els idiomes, les escoles cristianes, la introducció de la dona a l’educació i la didàctica (Didàctica magna 1635).
Distribueix l’ensenyança en 4 escoles molt semblants a les actuals:
- Escola Maternal (guarderia) on s’haurien d’ensenyar les ciències
- Escola Elemental (primària) on s’ensenyaria la instrucció general i les virtuts. Es cultiva la intel·ligència, la memòria i la imaginació.
- Escola Llatina o gimnàs (institut) per preparar els alumnes per estudis superiors.
- Acadèmia (universitat) després de realitzar un examen molt semblant a la selectivitat.
· HERBART (pedagog) à Deixeble de Kant. Es dedica a la pedagogia derivada del fi de l’educació. Després de la Revolució Francesa, defensa educar a cada individu segons el que pot arribar a fer. (un banquer serà educat en termes borsàtils)
· PESTALOZZI (seguidor de Rousseau) à Fer escola dia a dia, compromís per l’infant, captant la seva atenció en tot moment. Insisteix en els deures socials i en la progressiva adquisició de l’hàbit de l’esforç. Els seus mètodes pedagògics són actius i pràctics.
Reformadors socials
· JOSEP DE CALASANÇ à Escola per a nens pobres. Ensenyança basada en la religió.
· SALLE à Escoles cristianes.
· CHAMPAGNAT à Escoles rurals.
· BOSCO à tallers d’oficis professionals. Ensenyar catalanisme i també la preparació cap a un ofici.
· BONET à llenguatge de signes. Rehabilitació i reeducació científica.
Pedagogs reformadors
· FRÖBEL (1837) à El seu mètode es basa en que el joc és el més important en l’educació d’un nen, ja que és una manera lúdica i provoca un desenvolupament del cos (per exemple fent estiraments, jugant a la xarranca, aprendre a contar amb cançons...) Ajuden a comprendre i conèixer la natura, a un mateix.. i motiva i crea interès en els nens.
Crea els Jardins d’Infants (3-7 anys)
· FRANCIS PARKER à Mètode Quincy (disciplina militar). No memoritzacions mecàniques, sinó ensenyança de l’expressió oral, potenciar habilitats, experimentació científica...
· DEWEY à Progressive Education, mètode basat en:
1. Experiència directa
2. Necessitat a resoldre
3. Cerca d’alternatives
4. Intel·ligència creativa
5. Apuntar solucions
6. Comprovació eficàcia
Creació del Currículum com l’itinerari que farà un infant al llarg del seu procés educatiu, diferent en cada cas (part específica), tot i que amb una part comuna (segons el seu origen. Si ve de ciutat, de poble... a escola de ciutat es farà un hort, escola rural introduir els nens en el món urbà). A partir del que té adquirit el nen, cal donar-li allò que l’entorn familiar no pot donar-li.
· DECROLY (1907) à Escola l’Ermitage. Comença treballant amb discapacitats. Elabora mètode eficaç tant per discapacitats com per persones amb plenes facultats.
Creador de l’Assamblea Escolar involucrant als nens en la participació de la pressa de decisions de classe.
Mètodes:
- Centres d’interès: a partir de les necessitats (alimentació, seguretat, protecció, joc...)
- Estímuls: Observació, associació, expressió. A partir de les seves aptituds i de les seves limitacions, guiar-lo.
- Globalització: no separació per assignatures en un principi, sinó que el nen ha de tenir una visió global de l’ensenyament . Quan vagi creixent, la seva ment ho separarà per si sol.
· MONTESSORI à Pedagogia científica. A partir de la medicina, l’educació sensorial posa l’accent en la capacitat de desenvolupament. Valoració del silenci, utilització de materials com a instrument educatiu, com a estímul (fer torres de diferents colors i remarcar-los, etc.). Higiene. Hàbits no automatitzats. L’aprenentatge quan s’arriba al moment llindar de la maduració (nen que pot parlar als 2 anys, però no se li parla, perd una oportunitat)
(ampliació Mètode Montessori, tema 3)
No hay comentarios:
Publicar un comentario