La Escola Nova és un moviment pedagògic heterogeni que va aparèixer a finals del segle XIX com a reacció contra l’Escola Tradicional que havia estat vigent fins el segle XVIII. Amb la Revolució Industrial, època de grans canvis socicientífics i culturals, sorgeix l’interès per l’estudi dels mecanismes d’aprenentatge i l’estudi biològic i psicològic dels nens. És en aquest moment quan es duen a terme les tècniques assentades per l’Escola nova, amb base en les idees de Rousseau i Clapadère, en escoles privades.
Seguint a Rousseau, el que afirma que el nen és bo per naturalesa i és la societat qui determina la seva conducta moral, l’Escola Nova adapta l’ensenyança a les necessitats de cada individu.
Per altra banda, Claparède ressalta la diferència entre l’ensenyança a un adult que a un nen, propugnant l’adaptació del mestre a les característiques de cada nen.
Amb el sorgiment d’aquesta nova corrent educativa i pedagògica, seran molts els autors que la duran a terme o que la analitzaran. Serà arrel d’aquest fet que sorgiran altres agents pedagògics com l’Escola Activa, consistent en fomentar la participació dels alumnes convertint-los en subjectes actius i basant-se en l’autoeducació. El mestre per tant, fa la funció de guia educatiu del nen, aconseguint així autonomia i iniciativa en els treballs manuals i experimentals. La socialització, és a dir el treball cooperatiu en equip complementa l’ensenyança individualitzada, educant al nen a viure en societat.
La història de l’Escola Nova, per tant, es organitzada per alguns autors com Jesús Palacios en quatre etapes.
En primer lloc l’etapa individualista i idealista, amb idees de filòsofs com Rousseau i Fröebel, com a base de l’Escola.
En segon lloc, l’etapa dels grans sistemes i mètodes, amb aportacions pedagògiques de Dewey, Claparéde i la dra. Montessori, entre d’altres.
En la tercera etapa, trobem propostes i idees de Freinet.
I per últim, l’etapa de maduresa principalment fonamentada per Wallon.
Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, la reforma pedagògica es veurà troncada.
1. L’escola nova és un laboratori de pedagogia pràctica
No es dona tanta importància a la pràctica, sinó que l’escola és més conceptual.
2. L'Escola Nova és un internat, perquè solament la influència total del medi dins del qual es mou i es desenvolupa l'infant permet fer una educació plenament eficaç.
En l’actualitat els internats han canviat la seva concepció. Només hi van alumnes amb risc social ja que la nostre societat els rebutja. Avui en dia només han quedat internats en aquest sentit a societats com la britànica.
3. L'Escola Nova està situada a la natura, perquè aquesta constitueix el medi natural de l'infant. Però, per a la cultura intel·lectual i artística, és aconsellable tenir a prop una ciutat.
La gran majoria de les escoles actuals estan situades en un entorn urbà i es basen principalment en ensenyar conceptes teòrics des de les aules, deixant de banda la interacció amb la natura exceptuant alguna sortida o excursió puntual, i les escoles rurals.
4. L'Escola Nova agrupa els infants en cases separades i viu, cada grup de deu a quinze nens, sota la direcció moral i material d'un educador, amb el suport de la seva dona o una col·laboradora. Cal que no es privi els infants d'una influència femenina adulta ni de l'atmosfera familiar, que no poden proporcionar els internats-casernes.
Actualment les intencions d’aquella època, no privar als infants d’una influència femenina i d’una atmosfera familiar, s’han assolit ja que a les aules hi ha tant dones com homes docents.
5. La coeducació.
Avui en dia a les aules hi ha alumnes de tots dos sexes
6. L'Escola Nova organitza treballs manuals per a tots els infants durant una hora i mitja, almenys, cada dia, en general.
Als treballs manuals se’ls hi dona menys importància i com a conseqüència es dedica molt menys temps a la seva realització. S’han anat substituint per els treballs més conceptuals.
7. Entre els treballs manuals, la fusteria ocupa el primer lloc. El conreu de la terra i la cria d'animals petits entren en la categoria de les activitats que tot infant estima i caldria que pogués dur-les a terme.
Els treballs manuals d’aquella època estaven orientats cap a la vida diària dels alumnes i a les seves necessitats, i són molt diferents a les activitats manuals actuals. Ara es fomenta més la creativitat amb treballs més plàstics que no pas funcional.
8. Al costat dels treballs programats, es concedeix un lloc als treballs lliures, que desvetllen el gust dels nens i els desperten l'esperit d'invenció i el seu enginy.
Durant l’etapa infantil aquests treballs lliures d’invenció continuen tenint molt protagonisme, però a mida que l’alumne creix va perdent temps de dedicació a l’aula.
9. La cultura del cos està assegurada per la gimnàstica natural, tant com
pels jocs i els esports
Es continuen practicant assignatures com Educació Física en les quals la gimnàstica natural es fomenta, però no es segueixen tant els jocs tradicionals.
10. Els viatges, les excursions i els campaments tenen un paper important en l'Escola Nova.
Tenen importància les sortides de convivència per a fomentar el companyerisme entre els alumnes, però no es duen a terme amb tanta freqüència com a l’Escola Nova. Jo crec que aquest punt és fonamental i que en l’actualitat s’haurien de realitzar amb més freqüència per a adquirir coneixements a partir de l’observació o la interacció.
11. En matèria d'educació intel·lectual, l'Escola Nova procura obrir l'esperit a una cultura general del raonament, més que una acumulació de coneixements memoritzats.
Actualment es dona més importància als treballs memorístics mentre que abans es prioritzava el raonament i la cultura general.
12. La cultura general es complementa amb una especialització,primer espontània, després sistematitzada, que desenvolupa els interessos i les facultats de l'adolescent en un sentit professional
En l’actualitat els alumnes de primària tots els alumnes tenen un aprenentatge igual, no poden escollir la seva especialització. Mentre que abans es tenien en compte els interessos de l’alumnat, cosa que ara només es fa quan arriben a secundària.
13. L'educació es basa en els fets i les experiències. L'adquisició dels coneixements surt d'observacions personals o, en els seu lloc, de les que els altres han recollit en llibres. La teoria segueix, en qualsevol cas, la pràctica; no la precedeix mai.
Ara és contrari ja que a través de la teoria es passa a la pràctica, i no a l’inrevés.
14. L'educació es fonamenta en l'activitat personal de l'infant.
En l’actualitat l’educació no es personalitzada, sinó que es globalitza l’educació. Al contrari que en l’Escola Moderna.
15. L'educació es fonamenta, en general, en els interessos espontanis de l'infant. Les actualitats de l'escola o de l'ambient generen activitats ocasionals, que ocupen en lloc rellevant en l'Escola Nova.
Actualment l’educació no és espontània sinó que es regeix per unes lleis regulades per el govern.
16. El treball individual del nen.
17. El treball col·lectiu o en equip.
En les escoles de l’actualitat, es fomenta el treball individual del nen tant com el treball amb grup.
18. L'ensenyament pròpiament dit es limita al matí. A la tarda, es dediquen una o dues hores, segons l’edat, a l’estudi personal.
Les hores d’exhaustiu ensenyament es distribueixen en les hores de tot el dia, dintre de les quals també trobem temps per l’estudi personal de cada alumne.
19. S'estudien poques matèries cada dia: una o dues solament. La diversitat neix de la manera de tractar-les, més que de les matèries tractades.
En l’actualitat es fan més matèries al dia.
20. S'estudien poques matèries cada mes o cada trimestre.
A les escoles actuals, cada trimestre s’estudien aproximadament 10 assignatures, les mateixes que durant tot el curs escolar.
21. L'educació moral, com la intel·lectual, no s'ha d'exercir de fora a dins, per l'autoritat imposada, sinó de dins a fora, per l'experiència i la pràctica gradual del sentit crític i la llibertat. Sobre la base d'aquest principi, algunes escoles noves han aplicat el sistema de la república escolar.
Aquest punt no es segueix actualment, ja que les escoles han de seguir un mode d’ensenyament imposat per les autoritats.
22. A manca d'un sistema democràtic integral, en la majoria d'escoles noves els infants elegeixen delegats, amb una responsabilitat definida.
Normalment, els delegats escolars són escollits a partir de secundària, mentre que a primària no n’hi ha. Però aquests continuen tenint la mateixa tasca i responsabilitat de representar el grup classe davant de propostes, queixes o demandes.
23. Càrrecs socials de tot tipus poden proporcionar un auxili mutu efectiu. Aquests càrrecs al servei de la comunitat, es confien de manera successiva als petits ciutadans.
El sistema de càrrecs continua vigent en les aules.
24. Les recompenses consisteixen a proporcionar als nens ocasions d'incrementar la seva creativitat. S'apliquen als treballs lliures i desenvolupen així l'esperit d'iniciativa.
Actualment, els premis com a recompensa per als nens acostumen a ser més hores de lleure o la possibilitat de participar en algun joc.
25. Els càstigs estan en consonància amb la falta comesa. És a dir, tendeixen a posar els nens en condicions d'aconseguir, pels mitjans apropiats, la finalitat que es creu apropiada.
Els càstigs s’apliquen amb consonància a la activitat per la qual han estat castigats, tot i que no sempre és així.
26. L'emulació té lloc, sobretot, per la comparació feta per l'infant entre el seu treball present i el seu treball passat, i no exclusivament per la comparació del seu treball amb el dels seus companys.
27. L'Escola Nova és un ambient de bellesa
En l’escola actual no és tant important la bellesa com la funcionalitat.
28. L'Escola Nova practica la música col·lectiva: cant o orquestra.
Actualment a les escola hi ha corals o grups de música dels quals els alumnes poden formar part, però aquests són pràcticament sempre activitats extraescolars que no sempre es promouen o se’ls hi dona gaire importància.
29. L'educació de la consciència moral es practica a moltes escoles noves amb narracions i lectures que provoquen en els infants reaccions espontànies, veritables judicis de valor que, a mesura que es van repetint i accentuant, acaben relacionant-se més estretament amb ells mateixos i els altres.
La explicació de contes amb judicis morals, continua estan present a les escoles. Els contes aporten valors als nens que a mida que els van escoltant repetidament, els van analitzant i relacionant amb la vida diària.
30. L'educació de la raó pràctica consisteix, en particular entre els adolescents, en reflexions i estudis sobre les lleis naturals del progrés espiritual, individual i social. La majoria de les escoles noves observen una actitud religiosa no confessional o interconfessional, però amb una gran tolerància respecte dels ideals diversos, per tal com encarnen un esforç, d'acord amb els desenvolupament espiritual de la persona.
Actualment les escoles acostumen a ser laiques i l’educació espiritual de cada persona no es treballa tant com els coneixements generals.
Així doncs, podem veure com l'Escola Nova va suposar un abans i un després en l'educació mundial. Gràcies a les reformes pedagògiques i educatives que es van dur a terme amb la seva creació, en l'actualitat molts dels mètodes d'ensenyament que tenim en la nostre societat provenen d'aquesta. Com hem vist, per exemple, la coeducació, concepte molt important en l'ensenyament actual.
