Un paradigma és un model acceptat que inclou les lleis, les teories, aplicacions i instrumentacions d’una realitat, i que actua com un exemple. Trobem quatre paradigmes científics: el positivista, el socio-crític, el interpretatiu i el emergent.
Pel que fa al paradigma positivista no està subjecte a valors, sinó que es basa en explicacions i prediccions per afirmar lleis i veritats absolutes mitjançat experiments manipulatius.
En quant al paradigma socio-crític, es basa en la lliberació i l'emancipació per criticar i indentificar el potencial de canvi, de manera subjectiva, dialéctica i participativa. És a dir, que busca la resolució de problemes a partir de l'autoreflexió.
En tercer lloc trobem el paradigma interpretatiu, aquest comprèn i interpreta la realitat com a dinàmica i diversa. Es basa en les nocions de nocions de comprensió, significació i acció. Aquest paradigma busca la interconnexió dels elements que poden estar influint d'una manera determinada en alguna cosa.
I per últim, el paradigma exposat per Martí Teixidó, emergent o experiencial transconscient, com a projecte existencial. Aquest paradgima veu a l'ésser humà com una totalitat però des de la perspectiva de la seva pròpia realitat, entesa des de la intersubjectivitat. Per tant, la realitat dels altres s'enten només quan es percep la pròpia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario