PARADIGMES CIENTÍFICS (Models reconeguts pel conjunt de gent que treballa en la comunitat científica)
- Racional-positivista: orientat als resultats, però de manera racional.
És el paradigma dominant en algunes comunitats científiques. En l'àmbit educatiu la seva principal aspiració és crear lleis científiques pre a aconseguir que l'acció educativa es basi en la transmissió de noves teconologies i rutines estandaritzades del procés d'ensenyament - aprenentatge.
És a dir, precisar fets a partir dels resultats d'operacions matemàtiques.
Els principals trets del positivisme, segons Sáenz Barrio (1984) són els següents:
Rebuig de la metafísica: el coneixement es basa només en la realitat física, en allò que adquirim o percebem per els sentits.
Racionalitat científica: la ciència entesa com el mecanisme que a de descriure la naturalesa i les relacions existents en ella. Però també assumeix la concepció utilitària de la ciència, ja que aquesta es pot utilitzar per al perfeccionament de la societat humana.
Per a mí, pel que fa a l'àmbit educatiu, l'aplicació del paradgima postivista es basa en l'assoliment dels coneixements com a instrument de producció d'aprenentatge i els docents redueixen les seves funcions a conduir els alumnes als resultats previstos.
- Hermenèutic interpretatiu de la realitat subjectiva (final del segle XIX).
En un principi, al segle XVII, l'hermenèutica era una tècnica duta a terme pels teòlegs, basada en la teòria i en la pràctica de la interpretació de textos per a que aquests fossin entesos correctament pels seus lectors, especialment de la Bíblia.
Però amb el temps, aquest paradigme va anar centrant el seu estudi en els significats de les accions que dueen a terme els homes en la societat, amb l'objectiu d'intentar que les explicacions les prediccions científiques promogudes per el paradigme racional-positivista, siguin substituides per la comprensió, el significat i l'acció.
Per tant, actualment la hermenèutica es caracteritza per lluitar contra els prejudicis engendrats per les tradicions acceptades; i interpretar la història escrita en els textos en relació amb el context en el que aquests van ser escrits.
Així doncs, podem dir que el paradigma, en relació amb l'educació, es centra en comprendre la realitat educativa partint de la base de les propies persones implicades i estudiant les seves motivacions, les seves creences, necessitats, etc. D'aquesta manera pretén revelar el significat dels diferents estils de vida i les diferents accions que l'home du a terme en el seu àmbit social.
- Sociocrític, orientat al canvi social.
Aquest paradigma té els seus antecedents a principis del segle XX basant-se en la ideologia de L.S. Vigotsky, tot i que les seves ides es van desenvolupar molts anys després com a resposta a les tradicions positivistes i interpretatives. Pretenia superar el reduccionisme de la primera i el conservadorisme de la segona, admetent la possibilitat d'una ciència social que no sigui purament empírica però tampoc interpretativa.
Pel que fa la bassant educativa, entén que les activitats estan històricament contextualitzades sobre un passat i projectant-se al futur. Fet que provoca un desenvolupament individual i social dels futurs ciutadans.
Segons aquest paradigme, "l'indivdu aunque importante no es la única variable en l'aprenentatge. La seva història, la seva classe social i les seves oportunitats socials, la seva època històrica... són variables que no només recolzen l'aprenentatge, sinó que són part integral d'ell" (Vigotzki). D'aquesta manera, la educació es basa en tres grans pilars com són el porpi estudiant, el seu professor i la comunitat en que ambdós es troben.
Els seus fonaments principals són:
- Conèixer i comprendre la realitat
- Unir teoria i pràctica (coneixement, acció i valors)
- La introducció de l'autoreflexió crítica en els processos de coneixement, com a mètode per a implicar al docent.
- Transformar les estructures de les relacions socials i donar resposta a problemes generats per aquesta, per a aconseguir alliberar a l'home.
Així doncs, podem observar com el mestre ha d'acceptar l'examen sistemàtic que comporta la seva tasca, és a dir, planejar les seves accions, actuar deliberadament i observar les conseqüències que els seus mètodes actius suposen pels alumnes i reflexionar sobre aquestes.
Per aquesta raó, considero que aquest mètode és molt efectiu pel fet que el propi interès del mestre per a millorar i comprendre allò que ensenya, és el motiu que el mou i el motiva, transmetent d'aquesta manera les ganes d'aprendre als seus alumnes. A més a més, el paradigma científic consiteix en proporcionar tècniques i recursos per reflexionar i criticar sobre les in-adequacions conceptuals, i per tant adquirir autonomia intelectual i capacitat de pensar i cuestionar la realitat tenint les eines necessàries per a intervenir en ella com subjectes actius.
Per últim, l'estudiant pasa a ser un aprenen en constant interacció amb la realitat i la seva comunitat, realitzant feines socialment rellevants que en un futur seran indispensables per a sustentar la societat en la que viu.
- Emergent o de la complexitat (Morin) o experiencial transconscient com a projecte existencial (Martí Teixidó). Des de l'any 1978.
Aquest paradigme veu a l'ésser humà com una totalitat però des de la perspectiva de la seva pròpia realitat, entesa des de la intersubjectivitat. Per tant, la realitat dels altres s'enten només quan es percep la pròpia i permanentment canviat en relació amb els diferents contextos educatius, polítics, socials, econòmics... i quan se's capaç de potenciar noves formes de comprensió d'aquesta realitat.
Per tant, el seu objectiu serà aconseguir un tot coherent i integrat, però sobretot satisfet intel·lectualment.
CORRENTS FILOSÒFICS
- De la modernitat a la postmodernitat
Viure el present, sent capaços d'imaginar partint de les imatges que la creativitat humana ens permet.
- Neoliberalisme, utilitarisme (ideologies contraposades)
Mentre que el neoliberalisme és un corrent filòsofic que es preocupa bàsicament per el bé de cada individu, l'utiletarisme considera fonamental el bé com a comunitat i l'estabilitat com a grup social, per al benefici de tots.
- Ecologia, sostenibilitat (opció per a mentenir sosteniblement la realitat)
Per tal d'aconseguir i mantenir el funcionament de la societat i el benefici de tothom, tal i com hem esmentat en el corrent filòsofic de l'utiletarisme, és imprensindible dur a la pràctica tècniques com la sostenibilitat o l'ecologia.
- Comunitarisme, feminisme (dos filosofies emergents)
El feminisme va sorgir com a contraposició al masclisme i a la seva superposició al llarg de la història. En l'actualitat, es busca des de més aprop la igualtat entre els dos conceptes. Mentres que el comunisme defensa un sistema polític en el que la manera de viure es basa principalment en la total igualtat de tots els membres de la comunitat.
PERSONA I SOCIETAT
Hem de tenir present la cosmovisió i el sentit dela vida a l'hora d'ensenyar, ja que cadascú és diferent, és a dir que no és possible ensenyar a tothom partint des de la mateixa base.
També cal tenir present el segle en el que vivim per tal de fer les coses ben fetes i donar sentit a la vida, acceptant la religiositat, la laïcitat i la secularitat.
I respecte el consumisme és alló que mou als individus d'una societat, especialment les regídes pel sistema capitalista, ja que comprem en funció a tot allò que necessitem.
Tots aquests conceptes anteriorment explicats són produits, entre d'altres, per l'angoixa, la voluntat d'autoajuda i la superstició per les que es regeixen les societats actuals. Per exemple, per a algunes persones un bon mètode d'autoajuda per a superar l'angoixa que els produeix en el seu día a día, és el consum d'algún bé o servei determinat, o la creença en alguna religió com a pilar de la seva vida.
En color blau el pensament i l'elaboració personal
