VIDEO MONTESSORI

A continuació, podràs veure un video, en anglès, en el que queden reflectits els sorprenrents efectes del mètode Montessori. 

TEMA 5: METODOLOGIA SISTEMÀTICA I TECNIFICACIÓ DE L’EDUCACIÓ

Teoria General de Sistemes:

Nord-amèrica (1950)

Bratalanffy (biòleg, filòsof, art) va crear la t.g.d.s

La seva teoria es basa en que els sistemes és un sistema general d’elements que depenen un de l’altre. Aquest sistema té entrades i sortides per compensar, es pot ajustar a la retroalimentació, per la correcció interna (la classe) i la externa (el medi, la llei, el currículum...). Parteix de la base de que tot està relacionat, el món és un gran sistema dinàmic. Les coses no depenen només d’una cosa, sinó que depenen de coses interrelacionades, hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que les coses siguin com són (biologia), si una cosa canvia, totes canvien.

·         Estructura i funció:

La funció fa d’òrgan. L’animal que te potes és perquè va sortir de l’entorn aquàtic i per adaptar-se va desenvolupar les seves extremitats. A partir de la funció (una necessitat) acaba formant-se l’òrgan (el mètode per a cobrir la necessitat).

·         Finalitat:

Global.

·         Objectius: (que canvien les relacions)

-      Investigar l’isomorfisme (tenen la mateixa forma. Troba elements homeomòrfic de diferents cultures que tenen mateixa forma i compleixen la mateixa funció.)  dels conceptes, models i lleis vigents a diversos camps i ajudar a transformar de l’una a l’altre.

-      Desenvolupar models teòrics en els camps que ho necessitin

-      Reduir la duplicació de l’esforç

-      Promoure la unitat

·         Relacions

·         Metodologia: deducció, inducció, experimentació, analogia (El tot és més que la suma de les parts) La persona és una integració de diferents accions, sentiments...

·         Aplicació a l’Educació:  

Quan apliquem aquest sistema a l’educació, l’entenem com a un procés que mai s’acaba, ja que mentre hi hagi vida som educats. A més a més, durant aquest procés es produeixen interrelacions, amb altres persones o amb el nostre medi i entorn, que són:

-      Actives: quan les persones fan alguna cosa juntes

-      Comunicatives: quan hi ha voluntat d’enteniment

-      Mentals: interacció amb un mateix, reflexió

L’educació com a sistema, produeix canvis que impliquen guany d’informació d’algun dels interlocutors com a mínim, guiat per una regulació:

-      Adaptativa: l’acte educatiu té una funció, un objectiu primari d’adaptar-se al medi

-      Proteccionista: capacitat de crear mons nous a través de la imaginació.

-      Introjectiva: l’acte educatiu té a veure amb que cada persona reconegui les seves potencialitats i els seus límits, amb una mirada interior, i s’accepti a si mateix.

Cibernètica i educació:

La Cibernètica és el procés de regulació i optimització. Acceptar l’entropia (acceptació que al enviar certa informació, existeix un cert grau d’incertesa de si aquesta arribarà complert + grau d’aleatorietat en qualsevol sistema) – contraria a la neguentropia (organitzar la informació)

La Cibernètica educativa, és a dir la plataforma metodològica que orienta a l’estudi i perfeccionament del procés educatiu, obrint importants perspectives per el desenvolupament de les Ciències Educatives, va ser creat per Wiener (matemàtic, zoologia, filosofia)

Els seus sistemes educatius, representen una generalització cap a la naturalesa educativa. És per això que la C.C. obre accés a l’home per al coneixement educatiu de la naturalesa.

Wiener compara allò orgànic amb lo mecànic i veu que existeix un sistema d’organització que té tant un com l’altre.

Organisme à Màquina

Procés de regulació à Optimització

Orgànic à Mecànic

Homeostasi orgànica à equilibri dinàmic

Per tant, tant en l’organisme com en la màquina es dona una regulació, un control i una comunicació dirigida cap a un llo.c

Teoria matemàtica de la informació de Shannon (1949). 

Tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia: sí, sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat.

Optimització del sistema: equilibri dinàmic, homeòstasi orgànica, feedbefore (anticipació, projecció, optimització, previsió)... feedback (revisió, ajustament, retroalimentació)

D’això extreiem que es pot fer un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, però sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i la creativitat. Dins de l’educació, el que fem és marcar objectius, planificar... i tot adaptant-lo al medi en el que et mous.

Tecnologia educativa i mesura de l’eficàcia: (Tyler)

Això s’aplica a l’educació quan hi ha preocupació per mesurar resultats (1950). 

Teoria: Ja que al formar + els ciutadans, augmentava mes la productivitat al tenir treballadors mes preparats.

1970: es professionalitza l’avaluació (avaluar alumnes, currículum, organització del centre i competència dels professors ja que tots formen part del sistema i tots condicionen la qualitat de l’educació).

Instrucció programada (Skinner):

Aspectes institucionals es poden fer amb el sistema que dona una informació (Regla), ficar exemples, aplicar i cada vegada més difícil.  Si s’equivoca, torna enrere ja que hi ha base que falla.

Maquines que ensenyen a escriure, matemàtiques... l’alumen aprèn a donar una resposta ràpidament, treball agradable, no obligar-se a estudiar.

Taxonomia dels objectius de l’educació:

Programaven l’ensenyament a partir dels objectius educatius:

Coneixement: recordar, identificar, localitzar

Comprensió: entendre, interpretar

Aplicació: tècnica, saber fer, realitzar

Anàlisi: descomposar el que és complex amb parts

Síntesi: reintegrar elements que formen part d’una estructura

Avaluació: indicadors clars per comprovar l’aprenentatge

És una classificació dels diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. La idea va sorgir en una reunió de l'Associació nord-americana de psicologia en 1948, amb la finalitat de facilitar la comunicació i intercanvi de materials entre examinadors. La comissió encarregada va ser liderada per Benjamin Bloom, psicòleg de l'educació de la Universitat de Xicago. L'esquema resultant va ser proposat per aquest investigador en 1956 i incloïa tres "dominis": cognitiu, afectiu i psicomotor.
La taxonomia de Bloom és jeràrquica, és a dir que assumeix que l’aprenentatge a nivells superiors depèn de l'adquisició del coneixement i habilitats de certs nivells inferiors.

Pel que fa al domini afectiu,és  la manera com la gent reacciona emocionalment, la seva capacitat per sentir placer, alegria, dolor... Hi trobem cinc nivells:

·         Recepció: és el nivell més baix. Sense aquest nivell no pot haver-hi aprenentatge, ja que és l’atenció passiva de l’estudiant.

·         Respost: participació activa en el procés d'aprenentatge del propi alumne.

·         Valoració: L'estudiant assigna un valor a un objecte, fenomen a o informació.

·         Organització: Els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dintre del seu propi esquema; comparant, relacionant i elaborant el que han après.

·         Caracterització: L'estudiant explica amb un valor particular o creença que ara exerceix influència en el seu comportament de manera que es torna una característica.

Pel que fa al domini psicomotor, és el canvi desenvolupat en la conducta o habilitats.

I per últim, el domni cognitiu és l’habilitat per a pensar i comprendre qualsevol coneixement adquirit.

La formació tecnológica dels Mestres
Pensament sistèmic.
Precisió conceptual, taxonomies, terminología unificada.
Programar les actuacions, seguint el procés tecnològic.
Seguir els objectius establerts previament, per assolir la finaliat que es busca.
Avaluar segons els objectius previs formulats i indicadors indentificats. 

CITES D'AUTORS

Arribats al final del Tema 6 de l'assignatura de Teories i Pràctiques Contemporànies de l'Educació, m'agradaria exposar algunes cites breus dels autors més importants estudiats a classe.  

La naturaleza hace que los hombres nos parezcamos unos a otros y nos juntemos; la educación hace que seamos diferentes y que nos alejemos.

CONFUCIO

Las enseñanzas orales deben acomodarse a los hábitos de los oyentes.

ARISTÓTELES

        El nen neix indefens i incapaç de tot, menys d'aprendre. La experiència del món que l'envolta és la clau de l'educació. Tota contradicció en els seus senzills moviments és nociva per al seu futur desenvolupament. Aquest error es comet perquè les mares han deixat de criat i educar als seus fills, deixant-los en mans de les dides. El benestar de la nació depèn de que les mares tornin a dur a terme la seva misió de nodrir i educar

ROUSSEAU, Jean- Jacques. (1762) "Llibre I".Emilio.)

   La enseñanza se hará agradable provocando la curiosidad de los niños, llenando de atractivos la escuela y prodigando la alabanza. 

COMENIUS

   El propósito de toda civilización es convertir al hombre, bestia de rapiña, en animal manso y civilizado

NIETZSCHE

   La educación es el arte de construir, de edificar  y dar las formas necesarias.

HERBART

   Un niño que no se siente querido, difícilmente puede ser educado.

PESTALOZZI,  Johann Heinrich

   Fueron San José de Calasanz y San Juan Bautista de la Salle los primeros educadores que se dedicaron a dar gratuitamente toda la enseñanza primaria a los niños pobres y no sólo la instrucción religiosa.

MONTILLA, Francisca

 Dedicava tot el diumenge a assistir els meus jovenets; durant la setmana anava a visitar-los a la feina, als tallers i a les fàbriques. Això els entusiasmava: veure que hi havia un amic que es preocupava per ells; i els patrons ho veien amb bons ulls, els satisfeia tenir sota la seva disciplina joves que estaven atesos durant la setmana i, sobretot, els dies de festa, que són els més perillosos. El dissabte anava a les presons amb les butxaques plenes de tabac, de fruites o de panets, amb l'objectiu de guanyar-me aquells nois que tenien la desgràcia d'estar empresonats i d'assistir-los així d'alguna manera i fer-me'ls amics i aconseguir que vinguessin a l'Oratori quan sortissin d'aquell lloc de càstig.

DON BOSCO

 Tot gènere de comerç o industria, tot art o ofici, pot  d‘ aquesta sort convertir-se en una font de nocions útils per el nen. La carreta i l’ arada de l’agricultor, el molí del moliner […] seran per el nen altres tants objectes d’ interessants i instructives lliçons, que la pedagogia no li donaria més tard sinó a costa de bons sacrificis i potser infructuosament. ¡Quanta riquesa d’ ensenyances amaga la vida domèstica! ¿I no sembla que el nen ho noti així, segons la constància amb què segueix els vostres passos? ¡Oh! ¡Eviteu bé de d’ acomiadar-lo quan ve a trobar-vos en mig de les vostres ocupacions! Per molt ficats que estigueu en els vostres treballs, acolliu-lo, presteu atenció a les seves incessants preguntes. Si el rebeu bruscament o evintant-lo, destruireu una part del seu arbre de la vida. Però al contestar-li, no li digueu més d’allò absolutament necessari, amb el fi de que ell mateix completi la vostra resposta.

FRÖEBEL, Federico. Part II: el nen. L’educació de l’home

 La memoria es una experiencia sustituta, en la cual se da todo el valor emocional de la experiencia actual sin su tensión, sus viscicitudes y sus perturbaciones.

 En l’escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individuals i els institucionals

DEWEY

 Els jocs educatius [...] afavoreixen el desenvolupament de determinades funcions mentals, la iniciació a certs coneixements i permet freqüents repeticions en relació amb la capacitat d’atenció, retenció i comprensió del nen, gràcies a les estimulacions dels jocs. [...] Els jocs educatius no són un fi en sí, sinó una etapa que s’inscriu en el conjunt dels procediments de la pedagogia activa. Utilitzats com a mètode de demostració, els jocs educatius constituirien una lliçó, tot i que il·lustrada, tan inadequada com la major part de les lliçons clàssiques.

DECROLY, Ovide. El joc i el treball. El joc educatiu: iniciació a l'activitat intel·lectual i motriu

 Estimular la vida –dejándola libre para desarrollarse, para desenvolverse- he aquí la primera tarea del educador. En tan delicada empresa, un gran arte nos debe sugerir el momento y limitar nuestra intervención, de modo que no haya ninguna perturbación, no se cause ninguna desviación, sino que en cambio ayudemos al alma que surge a la plenitud de la vida, y que habrá de vivir por su propia fuerza.

MONTESSORI, Maria

Los gobiernos siempre han procurado dirigir la educación del pueblo. Saben mejor que ninguno que su poder se basa totalmente en la escuela; por eso la monopolizan cada vez con más interés

FERRER I GUÀRDIA

 La infancia tiene una significación biológica ( ... ). Hay que estudiar, pues, las manifestaciones naturales del niño y ajustar a ellas la acción educativa. Los métodos y los programas gravitando en torno al niño, y no el niño girando mal que bien alrededor de un programa decretado sin contar con él, tal es la revolución copernicana a que la psicología invita al educador.

CLAPAREDE

 Nuestra educación ha de ser comunista y que cada persona que educamos deber ser útil a causa de la clase obrera.

MAKARENKO

 Imagineu-vos una societat d’adults formada d’homes i dones educats a l’escola que somiem: tothom haruà après a treballar, és a dir, a crear valors útils a la humanitat,tothom haurà après a obeir i a manar, és a dir, a col·Laborar: tothom haruà après a estimar el treball i el treballadro, a reconèixer i a valorar la competencia, a triar com a dirigent el més capacitat. I aleshores, com a adult, cadascú podrá ser l’home adequat en el lloc adequat.

FERRIÈRE, Adolphe en L’autonomia dels Escolars

 La sociedad... está frecuentemente dominada por la preocupación política de continuar y no tiene tiempo ni calma para pensar en lo que será dentro de diez o veinte años. Es solo el mañana inmediato lo que la obsesiona. Y es sólo para este mañana inmediato para lo que pide a la escuela que prepare al niño.

Freinet, Celestine – "La Escuela Popular Moderna"

 En la educación la única manera de proceder es colocarse al lado de los niños, lo cual significa eliminar toda forma de castigo, de temor y toda disciplina externa; quería decir también tener confianza en los niños, de modo que crecieran a su manera sin recibir presiones del exterior, excepto la del autogobierno de la comunidad.

Alexander S. Neil

 …Tendència a avançar en la dirección de la propia maduressa. En un ambient psicològic adeqüat, aquesta tendencia pot expressar-se lliurement… es posa de manifest en la capacitat de l’individu per comprendre aquells aspectos de la seva vida i d’ell mateix que li provoquen dolor o instaisfacció.

ROGERS, Carl

 Sin una autogestión […] en la escuela; sin que los alumnos se hagan cargo de si mismos, sin una destrucción al menos parcial de la burocracia pedagógica , no se alcanza ninguna formación verdadera y […] ningún cambio en la mentalidad de los individuos. Se advierte inmediatamente la repercusión en el plano social. La sociedad se hunde en problemas y conflictos insolubles. Hay que comenzar por la escuela. La sociedad de mañana será consecuencia de la escuela o no existirá.

LOBROT, Michel

M’agradaria compartir amb tots vosaltres, un vídeo que he trobat i que m’ha impactat.

Es tracta d’un petit documental sobre un programa d’educació colombià per a joves i adults, anomenat “Yo si puedo seguir” de la Fundación Pedagógica Latinoamericana.

Aquest, té el propòsit de integrar en la societat a persones que han tingut poques oportunitats d’accedir a l’ensenyament escolar. El programa es centra en l’origen i en las condicions de vida dels seus alumnes, per a fer més efectiu l’aprenentatge.

Una tasca que, en la meva opinió, mereix ser reconeguda ja que dona noves oportunitats a aquells que no n’han tingut per diverses raons, i fer que es sentint inclosos en la societat. I és per aquesta raó, per ajudar als demàs amb els meus coneixements, que estic estudiant Educació Primària. 

La pedagogía institucional

Con el tiempo, las corrientes pedagógicas fueron evolucionando. Abundantes aportaciones científicas y sociales iban propiciando continuamente, pero los métodos aportados por Freinet cuarenta años antes, continuaban rígidos y sin cambios.

Las críticas fueron aumentando, como consecuencia de su rechazo por las nuevas técnicas, hasta llegar al punto de ser acusado por un grupo de pensadores franceses de mirar por los intereses de su empresa familiar, basada en la venta de material para sus métodos pedagógicos.

Esto hizo que el ‘freinetismo’ se consolidase como una escolástica rígida que no permitía innovación ni adaptación alguna, provocando la dilución de algunos de sus métodos como el espíritu cooperativo y libre, como consecuencia de la imposición del método y el rigor técnico. 

Todo esto provocó que el grupo de maestros defensores de las técnicas pedagógicas de Freinet se unieran bajo la denominación de Grupo de Técnicas Educativas, y poco después surgiesen de él dos corrientes, una de ellas más interesada en las cuestiones terapéuticas, más influenciada por el psicoanálisis; y otra de carácter social, y próxima a la dinámica de grupos.

Ambas tendencias defendían la pedagogía institucional (1966), es decir, un modelo de autogestión escolar partiendo del propio concepto de análisis institucional, cuyo objetivo era evaluar el grado de libertad de las instituciones, para ampliarlo. Los pedagogos institucionales renuncian al poder para lograr la autogestión del grupo para que los alumnos aprendan a expresarse, a ser empáticos y comprender a los demás, a razonar, a tener iniciativa, a autocriticarse. De esta manera, se logra que el grupo-clase se estructure como un espacio de comunicación y aprendizaje.

En primer lugar, encontramos la pedagogía formada por enseñantes del ámbito especial y psicoterapeutas. Este corriente integraba las nuevas aportaciones de las ciencias humanas como el psicoanálisis y la psicoterapia institucional. Su objetivo era transformar al individuo para lograr un cambio social. Sus principales exponentes son F. Oury y Aída Vásquez.

La otra tendencia, representada por Lobrot y Lapassade fundamentalmente, se prioriza la dinámica del grupo maestro-alumnos, es decir, la renuncia del poder por parte del maestro y la autogestión del grupo-clase. Por lo tanto, esta corriente pretendía cambiar la estructura de la sociedad, para transformar al individuo.

	PEDAGOGÍA INSTITUCIONAL DE FERNAND OURY Y AÍDA VÁSQUEZ	PEDAGOGÍA INSTITUCIONAL DE MICHEL LOBROT
Eje fundamental	Psicoterapia institucional	Psicosociología.
Técnicas	Utiliza las técnicas Freinet.	Fomenta la autogestión.
Mentores	Posee orientación freudiana.	Valora prioritariamente la teoría de Rogers.
Critica	Critica la no-directividad.	Critica al psicoanálisis.

En el cuadro que presentamos a continuación, se muestran las principales diferencias entre las dos corrientes.

Como hemos explicado anteriormente, la autogestión es un elemento primordial en la concepción de la pedagogía institucional. Ante esta, que implica la renuncia del docente a su papel directivo de la clase, su rol es distinto según la corriente:

TENDENCIA AUTORITARIA	El docente realiza propuestas de modelos institucionales para el desarrollo del proceso educativo.
TENDENCIA "FREINET"	El docente también realiza propuestas institucionales, pero con características tendientes a individualizar la autoformación.
TENDENCIA LIBERTARIA	El docente adopta el rol de "consultante" dentro del grupo en proceso de formación.

Su objeto de estudio es la institución escolar, en la cual sitúa dos componentes: lo instituido, es decir las normas objetivas y estables; y lo instituyente o subjetivo, aquella fuerza que significa el poder del grupo-clase para mantener la dinámica del aula como para provocar un cambio des de la comunicación, el compromiso y la colaboración, y que promueven el cuestionamiento y la crítica.

Michel Lobrot

Pedagogo francés, discípulo de Freinet, especializado en la psicopedagogía siguiendo la tendencia de Carl Rogers.

Lo que caracteriza principalmente a Lobrot es sin duda la concepción de la pedagogía como el análisis de los sucesos tanto dentro como fuera de la institución escolar, y la autogestión total o parcial de los alumnos de su propia formación. En ella, los alumnos no son considerados como objetos, sino individuos responsables de su propio aprendizaje.

Georges Lapassade

Filósofo, psicólogo y profesor emérito de la Universidad de Paris VIII, co-fundador de la pedagogía institucional autoritaria.

Su teoría en cuanto al rol del profesor, consiste en liberar las fuerzas que constituyen el grupo, a partir de las cuales se construirán nuevas instituciones, que funcionaran como analizadores, revelando elementos cultos del sistema institucional.

Fernand Oury

Según el francés, la pedagogía Institucional es el análisis progresivo de medios de liberación para la educación.

Su marco de análisis consideró tres pilares:

-      Material: realización de  técnicas organizativas concretas

-      Sociológico: intercomunicación dentro del mismo grupo

-      Psicoanalítico: Presencia del inconsciente en la clase

La teoría de Oury, se basa en “Las cuatro L”, que son las siguientes:

-      Lugar: cada alumno tiene establecido su espacio y su identidad.

-      Ley: normas que facilitan la convivencia, que permiten sobrepasar el caos y aprender a compartir

-      Límite: cada alumno respeta el espacio de los demás

-      Lengua: todos tienen derecho a la palabra y a participar en las decisiones

Aída Vásquez

Maestra venezolana que promovió junto a Oury, una de las ramas de la Pedagogía Institucional francesa.

Defendía la dinámica de grupos, con un análisis sociológico neomarxista del hecho educativo.