ACTIVITAT 21 PORTAFOLIS: Fer escola, fer classe. Selecciona i comenta amb relació al què hem estudiat : principi, tensió, referent

El principi número 1 de l'article de Philippe Meirieu, Fer escola, fer classe, defensa que l'escola no és només un servei, sinó que és una institució encarregada d'educar, formar i socialitzar als individus de manera formal i partint d’uns valors i objectius determinats comuns, complementant l'educació natural dels altres agents socialitzadors, les famílies i els mitjans de comunicació.

Així doncs, l'escola ha d'impartir una educació basada en la qualitat, l'equitat i l'excel·lència tal i com queda reflectit en la Llei d'Educació de Catalunya del 2009 i en la fita número 16 dels punts de referència per a la pràctica dins de l'aula de l'article fer escola, fer aula. El mestre, per tant, té el deure d'exigir l'execució de les activitats escolars amb qualitat, com a mitjà per a aconseguir el ple desenvolupament d'un mateix.

Però tot i això, en la feina del mestre sempre hi haurà tensions que dificultin l’execució de la seva tasca. Per exemple, el deure de crear obstinadament les millors condicions possibles perquè l'alumne tingui llibertat d'aprenentatge, buscant el terme mig entre la llibertat i l'educabilitat, i superant les opinions constants dels adults en contrast amb la impotència del mestre.

ACTIVITAT 20 PORTAFOLIS: Llengua i escola

En els últims anys, la globalització a la que ha desembocat el món actual, la societat caracteritzada per la seva diversitat cultural i lingüística, en la que comunicar-se ha esdevingut una de les necessitat prioritàries per a la cohesió, ha fet imprescindible el domini de més d’una llengua. Aquesta llengua ha estat en la majoria de casos l’anglès, que s’ha convertit en un referent internacional.

Per aquest motiu, l’ensenyament plurilingüe s’ha convertit en un dels objectius principals de l’educació ja que contribueix a la formació integral de l’alumnat i fomenten la cohesió entre cultures.

A Catalunya la majoria d’alumnes de les escoles catalanes són bilingües, és a dir, que dominen a la perfecció tant el català com el castellà. Però en els darrers anys s’ha considerat fonamental també l’aprenentatge d’una tercera llengua, l’anglès i/o el francès.

És per a aquest motiu que la Unió Europea du a terme diferents projectes que impulsin aquest objectiu. Com per exemple el Concurs Plurilingüe organitzat pel MEP (Model Parlament Europeu) que es va dur a terme a finals d’any, i que proposava un debat d’actualitat sobre la situació de les llengües al món actual. Debat realitzat en diverses llengües, demostrant així la competència en l’àmbit lingüístic de molts alumnes d’arreu d’Europa. 

En algunes escoles, com per exemple l’escola L’Horitzó de Barcelona, inclouen en el seu programa educatiu, ja des de fa uns anys, la llengua alemanya, considerant-la com una de les llengües més fortes i amb més futur actualment. 

TEMA 12: LA PEDAGOGIA COM A SISTEMA (Educació Comunicactiva)

ÀMBITS DE L’EDUCACIÓ:

-      Pensament: S’ha de reflexionar sobre els mètodes aportats al llarg de la historia de la pedagogia i de l’educació, però sempre innovant (canviar la manera de treballar) tenint en compte les necessitats que comporten els canvis en la societat i el context, els recursos de la societat que hi ha, etc. Però les innovacions venen de fora de l’escola, és a dir, la incorporació de l’educació en la salut en les escoles com a conseqüència de la necessitat vista en la societat actual. De la mateixa manera que passa amb les tecnologies, que necessiten ser ensenyades a les escoles ja que a la societat són necessàries. Per tant, falla el sistema pedagògic ja que hi ha innovacions però no renovació pedagògica.

-       Decisió: Duta a terme per les administracions

-       Acció: Duta a terme pels mestres

I el que s’ha d’aconseguir és lligar els tres àmbits per a aconseguir una educació de qualitat.

Els mestres han de renovar tot allò aportat anteriorment per experts, portant-los a la pràctica

amb una lectura actualitzada (la impremta utilitzada per a fer una revista escolar, etc. )

Montessori fa pedagogia científica per crear les condicions perquè l’Infant es pugui

desenvolupar ell mateix. Aquest plantejament és molt genètic. En la seva pràctica espera el

moment llindar de maduració per a que aprengui a fer allò i deixar-lo fer a ell, però seguint-lo, 

creant unes condicions concretes. Desenvolupament natural del nen.

Decroly és molt més social i cultural. Defensa la globalització, la observació, l’expressió...

establint els passos d’un mètode organitzatiu, un camí d’aprenentatge.

Freinet fa un sistema pedagògic (Teixidó) perquè ell té en compte la societat en la que està i incorpora les novetats del món en el que viu. Sistema escolar integrat en una societat. 

·   ENTORN SOCIAL-CULTURAL AMBIENTAL:

Model de mediació.  És un sistema pedagògic que ha d’estar ben compensat, només que falli un dels processos, es desfà el circuit i per tant el sistema falla.

El més important és el procés d’interacció que es fa entre el professor i l’alumne. El currículum també és molt important, però el més important són els dos intermediaris (el que transmet el coneixement i el que la rep). És a dir, cóm es transmet i qui ho fa. El mestre ha de conèixer els alumnes, i segons el professor processi la informació del comportament de l’alumne (música que escolta, interessos...),  el mateix mestre es comportarà d’una manera o d’una altre (saber que dir per a aconseguir que els alumnes estudiïn, parlar sobre temes que pugin interessar, etc). El mestre ha de comportar-se per a produir un canvi en el comportament dels alumnes, motivar-los. 

Cadascú ha de trobar una cultura personal, no la de masses.  La cultura de masses és bàsica ja que és la ubicació en la que es troba cada individu. Però dins d’aquesta cultura, cada persona ha d’escollir la seva manera de ser, les seves aficions...

La democràcia política i econòmica, dels marges de decisió que un tingui que decideixi el que fa. 

Els dos motors del sistema són els mestres i els alumnes. El mestre és una unitat psicofísica d’equilibri personal i sociocultural. Ha de ser una persona equilibrada i racional, no ha de deixar portar-se pels impulsos i les emocions o sentiments.

L’alumne també és una unitat psicofísica que està en una societat i una cultural. És en procés de construcció i per tant ens hem d’assegurar de que vagi aprenent entre l’estabilitat i la desestabilitat.

És important l’educació emocional, ja que la voluntat d’aprendre és de tipus reflectiu, no emocional. El mestre ha de crear motivació i si el professor està convençut del que ensenya, transmetrà a l’alumne la mateixa actitud. És possible que si la mateixa família de l’alumne també tingui aquesta actitud contribueixi, si és el contrari al professor li serà més difícil.

La pràctica reflexiva en equip humà professional. 

ANTECEDENTS:

L’escola de la societat de masses telecomunicada (Teixidó 1992)

És l’escola activa de 1889 (UK)

30 punts de l’Escola Nova de Ferrière el 1913

Freinet va fer l’Escola Modenra de les Tècniques (1921-1966) feia servir tots els mitjans MAQUINARI del seu temps,dissenyant el programari pedagògic.

Avui hem d’incorporar els sistemes i els continguts de comunicació de masses que hi ha la societat. Tècniques d’Informació i Comunicació (sistemes i aparells),  etc. Però sense entrar en modes, noves tendències o consumisme.

CORRESPONSABILITAT EDUCATIVA

És necessària la cooperació entre família i escola, però també tota la societat. I avui especialment els mitjans de comunicació.

D’aquí surt la idea del Pacte per la Infància i l’Adolescència de la Generalitat de Catalunya

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009, estableix la obligació amb el compromís educatiu per part de tots els ciutadans. 

Per tant, serà imprescindible una actuació conjunta d’aquests pilars educatius si volem eliminar el fracàs escolar i aconseguir l’èxit i la qualitat d’aprenentatge. 

TEMA 11. ESCOLA INCLUSIVA + Activitat 19 portafolis

Per poder parlar d'inclusió, és necessari entendre el concepte d'exclusió primer. Així doncs, podem definir l'exclusió com el trencament dels llaços socials. 
Aquest terme va aparèixer per primer cop el 1979 en un informe elaborat per Reneé Lenoir, secretari d'Estat de l'època de Shirak, en el que es deia que més del 10%  de la població francesa vivia al marge de la seguretat social pública. Aquest percentatge estava bàsicament format per persones grans, discapacitats i toxicòmans. 
Als anys 80 però, aquest concepte es polititza com a conseqüència d'una gran onada de pobresa que expandeixin pel nord d'Europa, provocant un augment de l'exclusió social. Aquest fet provoca la necessitat de l'aparició de noves polítiques, nous programes socials que tinguessin en compte els sectors més afectats i demacrats de la societat. 


L'exclusió comportarà dues perspectives possibles en quant a la seva concepció. 
Hi ha aquells experts que la senyalen com la causant de la pobresa; mentre que altres defensen que el concepte d'exclusió forma part de la pobresa.


Desigualtats educatives i socials

L’educació s’ha de regir pel principi d’atenció a la diversitat de tots els alumnes sense cap mena de discriminació, i ha de marcar-se com a objectiu la igualtat d’oportunitats per a tots els individus i prestant una especial atenció a la detecció i tractament de les possibles dificultats d’aprenentatge que puguin produir-se. 

I el sistema ideal per a perseguir la integració de tots els individus en aquesta educació és l’escola inclusiva. És a dir, l’alternativa al model habitual en la que es proposa la convivència de persones amb problemes o discapacitats i persones que no. Però sempre amb la finalitat de proporcionar una formació comuna a tots els alumnes, responent a les seves necessitats d’aprenentatge independentment de les seves capacitats intel·lectuals.

Algunes mesures freqüentment utilitzades, tenint com a objectiu la inclusió són per exemple, la programació d’activitats de diferents nivells de complexitat per a assolir un objectiu i identificar quin és el grau més convenient per a cada alumne; o també la preparació d’activitats que promoguin la participació a l’aula, fent així la integració plena de tots els alumnes en el grup classe i, a l’hora, en el seu procés d’aprenentatge.

L’escolarització d’aquests alumnes amb dificultats o discapacitats comporta l’elaboració d’un programa individual en el que es planifiquin recursos, ajudes i adaptacions que el puguin beneficiar al llarg del seu aprenentatge escolar.

Però aquest model educatiu no només inclou individus amb deficiències, sinó que també tracta la inclusió de l’alumnat amb una escolarització tardana o d’immigrants. Aquests alumnes poden presentar problemes o mancances al llarg del seu procés educatiu, per exemple, en les llengües. És en aquest moment quan ha de rebre una atenció específica.

Aquesta escola fa èmfasi en els grups socials que tenen més risc d’exclusió o de ser marginats per causes socioeconòmiques, és a dir, que pateixen privacions econòmiques, socials o polítiques. Privacions que es manifesten en àmbits legals, de relacions socials i en quant a recursos humans i materials. 

La inclusió comporta, per tant, la superació de les diversitats, expectatives i necessitats dels estudiants; el trencament de les limitacions d'aprenentatge; i l'assistència, participació i obtenció de resultats de qualitat obtinguts per tots els estudiants sense discriminacions. 
I per a que aquesta sigui possible de dur a terme, és necessari reformar les cultures, polítiques i pràctiques socials; construir una comunitat segura, acollidora i estimulant, on realment hi hagi drets i deures iguals per a tothom; desenvolupar valors inclusius a nivell educatiu que comparteixin tant professorat, alumnat i comunitat; millorar les relacions de suport entre les escoles i l'entorn; i millorar les escoles tant pel personal docent com per l'alumnat. 

Així doncs, considero l’escola inclusiva com una alternativa educativa al model habitual, que garanteix un equilibri entre la diversitat de l’alumnat i les seves dificultats, i l’aprenentatge del currículum establert pel sistema. Un model basat en la pedagogia i, sobretot, en l’infant per a facilitar el seu desenvolupament personal com a ésser humà.

Però tot i això, considero que les mesures preses per les Administracions no són suficients en quant a aquest sistema educatiu. S’hauria d’invertir més en la inclusió ja que, cada vegada més, és un problema greu de la nostre societat.

S’haurien de prendre les mesures necessàries per garantir l’assistència, la participació i el rendiment en el sistema educatiu de les persones amb menys recursos i amb més riscos de la societat.

Però tot l’esmentat anteriorment no és possible sense la participació de les famílies en el procés de planificació. I, evidentment, el recolzament dels professors, tal i com diu el professor Mel Ainscow, un referent mundial en educació inclusiva: “els actors principals són els professors. Motiu pel qual els hem de recolzar, motivar i, a vegades, desafiar-los.” Ainscow defensa la necessitat d’una revolució en els mètodes d’ensenyança degut a la ineficàcia dels sistemes actuals en quant a donar respostes per a la necessitats de tots els nens. 

Com a recomanació personal m’agradaria destacar una pel·lícula en la que es mostra clarament aquest intent d’inclusió per part d’una professora amb alumnes exclosos de la societat per raons socials. Aquesta es titula “Diarios de la Calle”.

TEMA 10. AUTONOMIA DE CENTRES I AVALUACIÓ

El sistema educatiu vigent actualment a Espanya és l'anomenada LOE 2006 (Llei Orgànica d'Educació). Dins d'aquest mateix sistema, trobem un subsistema escola de Catalunya regit per la LEC 2009 (Llei d'Educació de Catalunya).

Aquest sistema català deriva de l'Estatut d'Autonòmia (1979) que ha estat impugnat i retallat pel Tribunal Constitucional. 

Ambdós lleis es basen en atorgar als centres educatius un cert grau d'autonomia, en els espectes directius, en marcar una avaluació obligatoria de mestres, directors i alumnes, i en la supervisió. 

AUTONOMIA DE CENTRES I RENDIMENT DE COMPTES:


Segons l'establert en les lleis vigents actualment a Espanya, els centres educatius disposen d'autonomia/responsavieness, és a dir, capacitat de donar resposta, de decidir sense necessitat de recorrer a ningú més. Com més resposanbilitat s'ha de donar més comptes de rendiment/accountability.


Autonomia en els àmbits pedagogics, organitzatiu (horaris, espais, fer teoria o pràctica, fer departaments de matèries, organitzar els cursos...), de gestió de recursos humans (al sistema públic el director no pot escullir els professors; però el decret d'autonomia de 2010 de Catalunya permet que el director de l'escola esculli els professors)  i materials/recursos econòmics (cada vegada es dona més llibertat per a decidir que es fa amb els diners, sense necessitat de passar un control exhaustiu del Consell Escolar.). És a dir, que aquesta autonomia que es concedeix als centres escolars, es manté sempre dins dels màrges establerts per la Constitució i les Lleis Educatives, i per tant, cumplint amb el currículum establert.



"L'Administració educativa ha de respectar i donar suport a l'exercici de l'autonomia dels centres educatius, en el marc de l'ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l'ordenament." Article 3 D102/2010

En la meva opinió, l'autonomia dels centres educatius és una característica fonamental per a la millora dels centres educatius, augmentant la qualitat i la competivitat de l'educació. 

Però per a que aquesta autonomia sigui beneficiosa per als centres, és necessari que aquests assumeixin les responsabilitats pertinents. És a dir, caldrà definir els objectius educatius del centre, planificar una estratèfia per assolir aquests i els recursos dels que es disposa. 

Per tant, el nivell de compromís i implicació amb l'entorn social, cultural, polític i econòmic que les escoles adoptin serà el punt de referència per a l'eficàcia o no d'aquesta autonomia. 

AVALUACIÓ EDUCATIVA

Per a dur a terme les avaluacions educatives en els centres, s'estableix un sistema de valoracions per a determinar si aquests són eficaços o no. 

1. Alumne: Interès, rendiment, nivell i creativitat

2. Grup-classe: 

3. Ensenyament-aprenentatge

4. Organització: 

5. Equip professional

6. Centre educatiu

Aquesta avaluació del centre es divideix en tres parts: la interna, consistent en una autoavaluació;  la externa tècnica, és a dir, les inspeccions; i la social, part on el consell ecolar format per mestres, pares, institucions com l'Ajuntament... avaluen el centre des d'una perspectiva subjectiva, sense una càrrega tècnica. 

Pel que fa a l'avaluació del sistema, aquesta es pot dur a terme també a partir de proves amb mostres dela població, indicadors, estandarditzades, qüestionaris, etc. 

Com veiem en aquest exemple de model integral d'avaluació del sistema, encaminat a aconseguir en primer lloc l'eficiència, és a dir el valor afegit, i a continuació l'eficàcia. 

Pel que fa a l’avaluació del sistema educatiu a Espanya, des del curs escolar 1996-1997, l’Institut Nacional de Qualitat i Evolució va desenvolupar una valoració del sistema en quant a resultats acadèmics, plans d’estudi, funcionament dels centres, perfil professional i relacions amb la societat. 

European Foundation Quality Management

La Fundació Europea per a la gestió de la Qualitat (1988) és una fundació que tenia com a objectiu, en la seva fundació, increment l'eficàcia i l'eficiència de les companyies més importants d'Europa. 

A partir d'aquesta fundació, es va crear el model EFQM com a sistema per a avaluar la qualitat de les organitzacions i empreses. Aquest sistema es basa en el conceptes de lideratge, processos i resultats clau. 

Des del meu punt de vista, l'aparició d'una fundació com la EFQM era totalment necessària tenint en compte el dinamisme de la societat actual en la que vivim. La societat està plena de canvis, els mateixos que es reflecteixen en el sistema educatiu que hauria d'adaptar-se de manera coherent a l'entorn i al context que l'envolta. I per a que aquests canvis es portin a terme de manera eficient, és necessari un control de la calitat. 

Per avaluar analitzant indicadors o variables:

- Entrada: el context i els recursos/inversions.

- Procés: els serveis, la gestió i direcció i els agents o docents.

- Producte: Són els resultats, beneficiaris i grups d’interès.

A Espanya s'estableix l’avaluació contínua dels alumnes el 1970, i l’avaluació del grup-classe: inicial o diagnòstica, formativa i sumativa (1984).

Mentre que a Catalunya s'estableix l'avaluació dels centres (interna, externa i del sistema) el 1997; i el 2001 les proves de Cb10 i Cb14. 

En el cas de l'escola Riera de Ribes el seu programa escolar es basa en l'atenció inclusvia de la diversitat, l'obertura de l'escola a les famílies per a facilitar la cooperació d'aquestes amb el centre i la integració dels sabers centrada en l'individu. 

ACTIVITAT 17 DEL PORTAFOLIS: Explicació del que s’ha estudiat: autonomia i com queda disposat a la normativa legal: LEC i Decrets

Pel que fa al tema legislatiu, en la llei vigent (LOE 2006) es defensa l'autonomia dels centres escolars sempre i quant es respecti el marc polític. És a dir, que les escoles tenen capacitat per a crear juntes organitzatives per temes econòmics i administratius, tenen un ampli marge per als seus programes educatius, etc. 

La llei catala vigent actualment és la Llei d'educació de Catalunya 12/2009, de 10 de juliol. En aquesta es declara com a dret fonamental la "transmissió i la consolidació dels valors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat"; l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats; el respecte; la llibretat d'ensenyament  dels centres; la llibertat de càtedra del professor; la inclusió i la cohesió escolar; i la qualitat de l'educació que facilita la comprensió de les competències bàsiques. 

Aquesta llei d'autonomia té el propòsit de flexibilitzar el sistema i crear una xarxa d'escoles unides per dur a terme projectes comuns i comprometre's amb l'educació. Per tant, això implica l'acceptació de diversitat de centres, públics, privats, concertats, etc. i el rebuig de la unifromitat com a valor principal de l'educació. Per a això, s'estableix en la Llei que les families i tutors legals dels alumnes d'escoles catalanes tenen el deure de respectar les decisions i participar activament en els projectes educatius que els centres duin a la pràctica, sempre i quant aquests respectin el marc legal. 

I per últim referent a l'autonomia dels centres, la Llei estableix un ampli màrge educatiu que permeti als centres establir un projecte pedagògic que permeti als alumnes identificar-se com a persones amb benestar emocional. 

Finalment, en el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius es declara que l'autonomia dels centres abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. 

Considero de gran importància que en les Lleis educatives quedi estipulada l'autonomia dels centres, ja que és fonamental que una escola tingui un ampli màrge de decisió en el seu programa educatiu. 

Cada escola ha d'organitzar els seus recursos tal i com cregui necessari, sempre i quant es respecti el currículum d'aprenentatge bàsic fixat per l'Administració, i ha de crear el seu programa d'ensenyament seguint els seus principis, valors i compromissos. A partir d'això, els ciutadans tenen el dret d'escollir si volen portar els seus fills a aquella escola o no. 

Per tant, crec que el govern ha d'establir uns màrges dels que partir totes les escoles, i donar total llibertat als centres educatius.

BIBLIOGRAFIA

http://www.gencat.cat/diari/5422/09190005.htm

http://www.gencat.cat/diari/5686/10209099.htm

Tema 9:Educació: qualitat, equitat i excel·lència. Escola: autonomia i compte de resultats. Política i legislació de l’educació. Pacte social per l’educació.

La qualitat és un concepte abstracte pel fet que cada acció és diferent i cadascú l’entén de manera diferent en els diferents contextos.

L'educació és general, un concepte molt ampli amb moltes possibilitats.

L'escola és la institució (més que una empresa amb un conjunt de valors que la gent comparteix amb finalitats comunes) encarregada d'educador de manera formal complementant a l'educació natural de les famílies i els mitjans de comunicació. Avui en dia és tan completa que no només instrueix, principal funció que tenia en els seus inicis, sinó que també forma i socialitza els individus.

L'edifici en el que les escoles estan construides és important pel fet que l'educació dels nens es trobarà sempre condicionada per l'entorn en el que es desenvolupen. 

Les persones fan escola, les diferents cultures que la integren, els diferents idiomes que s'hi parlen, el context social de cada alumne... cada persona que integra l'escola, la construeix a la vegada. 

Així doncs, una escola ha d'impartir una educació de qualitat, equitat i excel·lència, donant a tots els individus les mateixes oportunitats; tenir autonomia per a poder prendre tot tipus de decisions organitzatives, econòmiques i pedagògiques. Però cal tenir en compte que una escola equitativa pot ser excel·lent, una escola excel·lent no pot ser equitativa.

D'aquest tema ens parla Martí Teixidó i Planas en el seu text La Qualitat de l'Educació: preocupació i retòrica. 

ACTIVITAT 14 DEL PORTAFOLIS

En el text, Teixidó exposa els diferents punts de vista de cadascú pel que fa a la qualitat de l'educació. Administració, professorat, famílies... tothom es veu en condicions d'opinar sobre els problemes de l'educació i inclús d'adjudicar responsables del seu fracàs. Però a l'hora de la veritat, qui és capaç de donar sol·lucions factibles? 

El que és clar és que aquesta qualitat sempre anirà lligada a l'objectiu de l'ensenyament, és a dir, fer arribar la instrucció bàsica a la major part de la població. Però un cop aconseguit aquest objectiu, amb l'escolarització bàsica dels 3 als 16 anys, i veient que un elevat percentatge d'alumnes que acaben la seva etapa escolar, continuen amb deficiències d'aprenentatge, una vegada més tornem a no trobar un objectiu comú. 

Per a alguns l'objectiu de l'educació, tal i com queda reflectit en el text Mentes Educadas de Kieran Egan, és l'establiment de valors i pautes de comportament per tal de socialitzar als individus; i per altres l'educació es basa en la transmissió de coneixements i la capacitat d'assolir-los per a truere bones notes a final de curs. 

En tots aquests debats, qui surt sempre responsabilitzat és el mestre, ja que els pares esperen un major control i motivació de cada nen per part del docent. En canvi, els mestres culpen a l'administració per no invertir suficient en les escoles que continúen enderrerides en quan a tecnologia i mètodes d'aprenentatge. 

Però si deixem de banda qui es responsable del fracàs escolar i busquem possibles solucions, trobarem que si volem parlar de qualitat, necessàriament tenim que parlar d'unió i de treball cooperatiu. L'educació no és un fet que hagi de dur a terme exclusivament l'escola, sinó que des dels primers instants de vida, un nadó comença a ser educat per la gent que té al seu voltant.

Així doncs, l'escola i la família han de completar l'educació de l'individu, de manera conjunta. Per exemple, un fet que podria millorar aquest nivell educatiu seria la col·laboració de la família conjuntament amb l'escola, per exemple fomentant l'hàbit de lectura o la consulta de diccionaris, és a dir, disminuint la quantitat de coneixements memoritzats i incrementant l'ús de mitjans instrumentals disponibles.

Tenint en compte l'esmentat anteriorment, m'agradaria destacar algunes escoles que compleixen aquests requisits.

ESCOLA PERE VILA

(video en el que pares i mares d'alumnes de l'escola donen la seva opinió sobre aquesta)

L'escola pública Pere Vila, situada entre Ciutat Vella i l'Eixample, va ser inaugurada l'any 1931. És un centre d'educació infatil i primària (3-12 anys) i amb dos grups per nivell.

En el seu programa d'estudi, deixen constància de la seva missió, aconseguir una educació de qualitat, seguint l'Estaut d'Autonomia de Catalunya de 2006, per a aconseguir que els seus alumnes siguin capaços de desenvolupar-se com futurs ciutadans competents, responsables i preparats per a viure en una societat canviant, en el segle XXI. 

El mateix lema de l'escola transmet els seus valors i propòsits: aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a aprendre i aprendre a ser.

ESCOLA VILA OLÍMPICA

Escola que es defineix com oberta ja que considera primordial la relació entre el centre i les famílies dels alumnes, per aconseguir que el món dels infants sigui present en la seva educació escolar. 

En el seu programa educatiu exposen com a prioritat l'ajuda als nens i nenes en el seu creixement personal a partir d'un ambient de que afavoreixi el seu desenvolupament com a persones autònomes i harmòniques. 

ESCOLA RAMÓN LLULL

 

La proposta educativa de l'escola Ramón Llul té com a objectius prioritaris ampliar la formació intel·lectual i humana mitjançant el treball dels valors humans, amb la fi d'aconseguir el desenvolupament de la personalitat de l'alumne. Pretenen que els alumnes aprenguin a aprendre, que es coneguin i augmentin la seva autoestima. 

En definitiva, el primer objectiu del centre és impartint un ensenyament de quailitat des de l'educació Infantil (3 anys) fins a l'Educació Secundária Obligatoria (16 anys). 

EL ROURE GROS

En l'escola El Roure Gros, els nens i les nenes des de l’inici de la seva vida investiguen. I el mestre es limita a ser el seu guia i a donar el seu suport i ajut en algunes coses que requereixen un control d'adult. Per tant, potencien l'autonomia i l'esperit d'experimentació dels nens. 

De la mateixa manera que aquestes escoles defensen programes educatius molt diferents als de la majora d'escoles actuals, trobem quarte altres escoles alternatives com són la Decroly, L'Horitzó, El Martinet, El Martí i Pol i els Pinetons. 

A part d'escoles, a Catalunya trobem altres mètodes utilitzats per a difondre mètodes educatius i pedagògics com per exemple l'Escola Catalana, una revista editada per l'Òmnium Cultural. L'objectiu del projecte dirigit per Joan Badia, és fer reflexionar a la societat sobre els temes educatius i culturals més rellevants de l'actualitat. D'aquesta manera, es busca despertar l'esperit crític de professors, pedagogs i especialistes en educació per a aportar col·laboracions, noves visions i perspectieves, etc. 

Per a aquest motiu, la revista compte amb nombrosos col·laboradors destacats en l'àmbit. És bimestral (6 números l'any) i es distribueix a totes les escoles de Primària i Secundària del territori lingüístic català, de la mateixa manera que arriba a tots els seus subscriptors.

Pels interessats en saber més sobre aquest interessant projecte, feu un click aquí, podreu llegir els sumaris de tots els números publicats.

Considero que aquest és un dels grans projectes que a dut a terme l'Omnium Cultural en els darrers temps, pel fet que l'educació ha estat un tema deixat força de banda en els últims anys tot i la necessitat de noves propostes i sol·lucions al baix rendiment a les escoles catalanes en general, tal i com ens mostren informes educatius com els PISSA. 

BIBLIOGRAFIA

http://www.omnium.cat/www/omnium/ca/omnium/publicacions/escola-catalana.html

http://www.xtec.cat/ceip-vila-olimpica/

http://xtec.cat/escolaperevila/

http://www.escolaramonllull.cat/inici.htm

http://phobos.xtec.cat/a8028072/